Monet i la Catedral de Rouen: estudi de la llum en la sèrie impressionista

Monet va realitzar 31 versions de la catedral gòtica de Rouen a diferents hores del dia per estudiar l'efecte de la llum. Es va fer entre 1892 i 1893, és el punt culminant de l'impressionisme. Provocà l'admiració de la crítica i fou alabada per artistes posteriors com Kandinsky o Lichtenstein.

Volia captar la llum a totes les hores del dia sobre la seva temàtica preferida que era el paisatge, les coses no són com les veiem sinó que depèn de la llum que se'ls projecti. Rouen, després d'exiliar-se a Anglaterra, volia mostrar la varietat d'efectes visuals que sobre un mateix tema poden produir les canviantes circumstàncies atmosfèriques. El conjunt descrit sempre des del mateix punt de vista, aconsegueix tal varietat de solucions que sembla que correspongui a temes diferents. El clímax de l'impressionisme és com s'ha descrit a aquesta sèrie de vistes de la Catedral.

La representació d'un mateix motiu pictòric en distints moments del dia i de l'any per observar els canvis causats per la llum natural no era nova per Monet. L'autèntic objecte ja no és el model arquitectònic, 'desprecia' al representar-lo des d'un punt de vista massa proper, l'absència de la perspectiva, perd la seva grandiositat, l'edifici no és més que un fons, una excusa per a mostrar l'autèntic protagonista de la composició: la capacitat de la pintura de representar la qualitat dinàmica de la llum i l'ambient, que és capaç de donar vida com a una façana.

En aquesta sèrie treballà en vàries teles i les anava completant a mesura que dia a dia les condicions climàtiques s'anaven repetint. Per primera vegada s'havia aconseguit representar la 4a dimensió, el temps, una qüestió reivindicada per nombroses avantguardes que sorgiren durant el segle XX.

Les diferències entre les 31 teles no són només degudes a les condicions de llum i d'ambient. Monet elegí un total de cinc punts de vista diferents sempre conservant aquest enquadrament.

L'elecció de la paleta reflecteix les distintes tonalitats amb les que la llum del dia anava tenyint la façana de la catedral, els blaus per crear el matí, tonalitats ocres per al sol i castanys i grisos per la nit i els dies ennuvolats.

Gaudiren d'una acceptació immediata entre la crítica i el públic 'Monet fa que fins les pedres cobrin vida'. El 1895 Monet seleccionà 20 d'aquestes teles per formar part d'una exposició organitzada pel seu amic Durand Ruel. La catedral la va subhastar fins més de 26 milions de dòlars.