Art Romànic: Taüll, Frómista i el Dubte de Sant Tomàs

Resum

El document estudia tres obres de l'art romànic. Presenta el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, pintat al fresc al segle XII, i l'església de Sant Martí de Frómista, amb la seva planta basilical i la seva orientació. També analitza El Dubte de Sant Tomàs, del Mestre de Silos, amb la composició en nivells i el frontalisme. L'estudiant aprèn a reconèixer els trets principals de cada obra.

Punts clau

El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll és una pintura al fresc del Mestre de Taüll, del segle XII.
A la pintura, Déu és la figura principal, de major mida, amb un llibre obert amb la inscripció «Ego sum lux mundi».
L'església de Sant Martí de Frómista té planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de mig canó.
L'orientació de la capçalera cap a l'est simbolitza la direcció cap a la font de la llum, que és Déu.
El Dubte de Sant Tomàs és una escultura del Mestre de Silos, del segle XII.
En El Dubte de Sant Tomàs predomina el frontalisme: només la figura de Tomàs es representa de perfil.

Posa't a prova

Pintura: El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Ens trobem davant del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, obra pintada pel Mestre de Taüll amb la tècnica del fresc al segle XII.

La figura principal de Déu és de major mida. Està assegut sobre la volta celeste, amb els peus sobre la Terra i flanquejat per les lletres alfa i omega. Està envoltat per la màndorla mística. Amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra sosté un llibre obert amb la inscripció «Ego sum lux mundi» (Jo sóc la llum del món).

Al seu voltant hi ha els quatre àngels amb el tetramorf. En aquesta obra, el dibuix predomina sobre el color. La composició és tancada i simètrica. El missatge que transmet és el d'un Déu totpoderós i castigador.

Arquitectura: Sant Martí de Frómista (Palència)

Ens trobem davant de l'església de Sant Martí de Frómista, a Palència, construïda al segle XI o XII en estil romànic.

La planta és de tipus basilical amb tres naus (la central més ampla), totes tres cobertes amb volta de mig canó. El transsepte no sobresurt en planta; sobre el creuer s'alça un cimbori octogonal; té tres absis orientats a l'est i dues torres cilíndriques a la façana occidental. El material és la pedra.

De les seves vistes exteriors destaquen els volums de claredat geomètrica, dels quals es dedueix la distribució de l'espai interior. L'orientació de la capçalera cap a l'est simbolitza la direcció cap a la font de la llum, Déu. És un espai-camí que va des dels peus de l'església (la foscor, el pecat) fins a l'altar (la llum, la redempció).

Escultura: El Dubte de Sant Tomàs (Mestre de Silos)

Aquesta escultura, coneguda com El Dubte de Sant Tomàs, és obra del Mestre de Silos i data del segle XII. Representa el moment en què l'apòstol Tomàs no creu en la resurrecció de Crist fins que no introdueix els dits a les ferides de les mans i la mà a la ferida del seu costat.

La composició s'estructura en nivells:

Nivell inferior: Tres apòstols situats de la meitat cap a la dreta; a continuació, Crist aixecant el braç; i, tancant aquest nivell, la figura de Sant Tomàs introduint el dit al costat de Crist.
Nivell intermedi: Quatre apòstols i, entre dos d'ells, el cap de Crist.
Nivell superior: Quatre apòstols més, amb els caps seguint la curvatura de l'arc superior.

L'obra presenta frontalisme, ja que la majoria de les figures es representen de front. Només la figura de Tomàs es representa de perfil.

Preguntes freqüents

Què representa el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll?

Representa Déu, assegut sobre la volta celeste, amb els peus sobre la Terra i flanquejat per les lletres alfa i omega. Beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb la inscripció «Ego sum lux mundi».

Per què la capçalera de Frómista està orientada a l'est?

Perquè simbolitza la direcció cap a la font de la llum, Déu. L'espai va des dels peus de l'església, que és la foscor i el pecat, fins a l'altar, que és la llum i la redempció.

Què és El Dubte de Sant Tomàs?

És una escultura del Mestre de Silos, del segle XII. Mostra l'apòstol Tomàs, que no creu en la resurrecció de Crist fins que introdueix els dits a les ferides de les mans i la mà a la del costat.