Vocabulari d'art gòtic: arquitectura, pintura i context històric

A continuació, es presenta un glossari de termes clau de l'art gòtic, abastant la seva arquitectura, pintura i context històric.

Arquitectura Gòtica i Elements Constructius

Arc apuntat o ogival

Arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència, molt utilitzat en l'arquitectura gòtica.

Arcbotant

Arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l’exterior de l’edifici.

Catedral

Gran església que serveix com a seu d'un bisbat. Destaca per la seva arquitectura monumental i sovint inclou elements gòtics com els arcs apuntats i els vitralls.

Contrafort

Element arquitectònic vertical adossat a l’exterior d’un mur per contrarestar el pes de les voltes i dels arcs de l’edifici.

Cor

Espai situat a l'interior d'una església, generalment a l'extrem oriental, destinat al cant dels religiosos durant les celebracions litúrgiques. Sovint està separat de la nau per una estructura com el presbiteri o un cancell i pot tenir seients o cadires tallades amb decoració artística.

Gàrgola

Desguàs d'una teulada esculpit amb forma animal o humana, o amb figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l'arquitectura gòtica, encara que existeix des de l'antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.

Girola (Deambulatori)

Deambulatori.

Merlets

Elements arquitectònics de les fortificacions medievals, situats a la part superior de murs o torres. Alternen blocs sòlids amb obertures per permetre la defensa, i són un símbol de poder i protecció en l'arquitectura militar.

Motllures

Element continuat que sobresurt del pla d’un mur i serveix com a ornamentació o per separar elements arquitectònics.

Nervis

Espècie de motllura que sobresurt i ressegueix l’intradós d’una volta per reforçar-la o decorar-la.

Pinacle

Acabament de forma piramidal molt característic de l'arquitectura gòtica.

Planta de creu grega

Planta en forma de creu, normalment d’una església, en la qual els quatre braços que la configuren tenen la mateixa mida.

Planta de creu llatina

Terme utilitzat per designar la planta d’una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’absis més curta.

Rosetó / Rosassa

Rosassa.

Sòcol

Part inferior d’un mur o estructura que el protegeix i reforça, sovint decorada.

Traceria

Decoració geomètrica de pedra pròpia dels finestrals o arcs gòtics.

Trifori (Matroneu)

Matroneu.

Vitralls

Composició ornamental formada per peces petites de vidre policromades, engalzades en una estructura de plom. Aquesta tècnica és característica de l'art gòtic i apareix majoritàriament en edificis religiosos (catedrals), però també és possible trobar-ne en l'arquitectura civil del mateix període.

Volta de creueria

Volta formada per dos arcs apuntats que s'encreuen en diagonal i formen els nervis, amb una clau comuna.

Pintura Gòtica i Tècniques Artístiques

Díptic

Obra d'art composta per dos panells units entre si, que es poden plegar com un llibre. És comú en la pintura medieval i renaixentista.

Donant

Persona representada en una obra d'art (normalment religiosa) en actitud d'oració, sovint el mecenes o patrocinador de l'obra.

Grisalla

Tècnica pictòrica monocroma que utilitza tons grisos per imitar el relleu escultòric.

Pa d’or

Làmina prima d’or utilitzada per decorar superfícies en pintura o escultura, especialment en retaules i manuscrits il·luminats.

Pintura a l’oli

Tècnica pictòrica que utilitza pigments barrejats amb olis (com el de lli), permetent un major detall i lluminositat.

Pintura al fresc

Pintura aplicada sobre una superfície d’arrebossat humit, on els pigments s’integren químicament quan s’asseca.

Pintura al tremp

Tècnica que barreja pigments amb aglutinants com ou o cola, donant un acabat mat.

Pintura flamenca

Estil pictòric desenvolupat als Països Baixos durant els segles XV i XVI, caracteritzat pel seu realisme detallat i l’ús de la pintura a l’oli.

Pintura profana

Pintura amb temàtica no religiosa, sovint centrada en escenes mitològiques, històriques o quotidianes.

Pintura sobre cavallet

Pintura realitzada en un suport transportable com tela, fusta o paper.

Políptic

Composició artística formada per més de tres panells, habitualment utilitzada en retaules religiosos.

Retaule

Estructura decorativa situada darrere l’altar d’una església, formada per pintures o escultures de temàtica religiosa.

Tríptic

Obra composta per tres panells, sent el central més gran i els laterals abatibles. Molt freqüent en retaules religiosos.

Estils i Conceptes Generals del Gòtic

Flamíger

Estil decoratiu del gòtic tardà caracteritzat per formes ondulants i flamejants en l'arquitectura.

Llotja

Edifici o espai destinat al comerç durant l'època medieval i renaixentista, sovint decorat artísticament.

Preciosisme

Estil artístic que posa èmfasi en el detall, el refinament i l’ornamentació minuciosa.

Context Històric del Gòtic

El Gòtic es va desenvolupar durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XIV) a Europa Occidental, un període de creixement econòmic i social. L'economia es va basar en l'agricultura, el comerç internacional i les activitats financeres, amb l'aparició d'una nova classe social, la burgesia, que va començar a finançar obres d'art. A nivell polític, es va viure la Guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França i un augment del poder dels monarques, mentre que es van crear consells municipals. Socialment, els camperols i les ordres mendicants com els dominics i franciscans van tenir un paper destacat, i les ciutats es van convertir en centres de coneixement amb la proliferació de les universitats. Aquest context va afavorir la creació d’obres d’art més elaborades, com les de l’estil gòtic.