Com era el teatre grec?

El teatre grec es representava a l'aire lliure, en teatres amb vista panoràmica i una orquestra circular. Es feia en el marc de les festes dionisíaques, en honor de Dionís, i incloïa tragèdies i comèdies.

Qui va ser Lope de Vega?

Lope de Vega va ser un dramaturg del Segle d'Or espanyol, impulsor de la comèdia nova. El text cita obres seves com Fuente Ovejuna i El perro del hortelano, centrades en l'amor.

Què és el teatre a la italiana?

És un model d'espai teatral cobert on l'escenari se separa clarament dels espectadors. El text indica que aquesta separació es va consolidar entre els segles XVII i XVIII.

Evolució del teatre: dels orígens fins a l'actualitat

Resum

Esquema que recorre l'evolució del teatre des de la prehistòria fins al segle XX, passant pel teatre grec, romà, medieval, renaixentista, barroc, la Il·lustració i el Romanticisme. També inclou els corrents contemporanis, les avantguardes i una classificació dels espais teatrals, els tipus d'escenari i els gèneres. L'estudiant hi trobarà les obres, els autors i els moviments clau de cada època.

Punts clau

El teatre grec (s. V a.C.) es va desenvolupar a les festes dionisíaques en honor de Dionís, amb tragèdies i comèdies.
El teatre romà (s. III a.C. - s. V d.C.) incorporava el circ i el coliseu, i tenia una cavea semicircular dividida en tres parts.
Durant el Renaixement, la impremta de Gutenberg (1450) va difondre les obres grecoromanes i va aparèixer la Commedia dell'Arte.
Al Segle d'Or espanyol, Lope de Vega va impulsar la comèdia nova, amb obres com Fuente Ovejuna.
El teatre a la italiana separa l'escenari i els espectadors, i és el model dominant de la sala moderna.
Les avantguardes del s. XX (futurisme, dadaisme, surrealisme) van renovar profundament el llenguatge teatral.

Posa't a prova

Origen del Teatre (Prehistòria)

Rituals i mites, La Venus del Paleolític

Teatre Grec (s. V a.C)

Festes Dionisíaques, Dionís (Déu de la Naturalesa), Tragèdies, Comos (Ballarins i Músics), Comèdies, Teatres a l'aire lliure amb vista panoràmica i orquestra circular.

Teatre Romà (s. III a.C - s. V d.C)

Circ Romà, Coliseu Romà, Teatre Romà, Cavea semicircular (dividida en tres parts), Orquestra més petita, Pulpitum, Frons Scaenae, Tres entrades.

Teatre Medieval (476 d.C - 1000 d.C)

Tropos (representacions cristianes a la plaça pública), Festa dels Bojos (actuacions grotesques a l'església), Momos (festes de música i dansa a les corts dels nobles).

Teatre Renaixentista (s. XIV)

Impremta de Gutenberg (1450) i difusió d'obres grecoromanes, La Celestina, Commedia dell'Arte, Teatre a la italiana.

El Teatre Comercial de Lope de Rueda (s. XVI)

Primer autor de comèdia espanyol, Segle d'Or (1492-1681), Teatre comercial, Corrals de comèdia, Mosqueters al pati central, Dones a les galeries inferiors.

Miguel de Cervantes (s. XVII)

Loa (monòleg), Entremès (obra breu), Jacara (món de la delinqüència), Moixiganga (desfilada grotesca), Ball (peça cantada i ballada), Quiñones de Benavente.

Lope de Vega (s. XVII)

Comèdia nova, Fuente Ovejuna i El perro del hortelano (obres centrades en l'amor), Tirso de Molina, Luis Vélez de Guevara, Juan Ruiz de Alarcón, Guillén de Castro.

Pedro Calderón de la Barca i el Teatre Barroc (s. XVII-XVIII)

Teatre palatí, estil barroc, temes filosòfics, embolics, tragèdies, mitologia, burlesques, la Fe i el Diable, El gran teatre del món i La vida és somni.

Teatre Renaixentista Anglès (s. XVI-XVII)

Shakespeare (1564-1616), Representacions de comèdies mitològiques italianes, Teatre prohibit, Teatres fora de la ciutat (per a la noblesa).

Teatre Classicista Francès (s. XVI-XVII)

Le Cid, Sala teatral a l'Hôtel de Bourgogne, Comédiens du Roi (1629), Pierre Corneille, Jean Racine, Molière (comèdia moral alegre, ballet), Comédie-Française.

El Triomf del Teatre a la Italiana (s. XVII-XVIII)

Separació entre escenari i espectadors.

Teatre de la Il·lustració (s. XVIII)

Comèdia llagrimosa (França), Drama burgès (Espanya), Carlo Goldoni (reforma de la Commedia dell'Arte), El servidor de dos amos, La posadera, Leandro Fernández de Moratín (teatre il·lustrat), Ramón de la Cruz, Diderot.

Teatre del s. XIX

Romanticisme: Friedrich Schiller (Els bandits), Victor Hugo (Cromwell), José Zorrilla (Don Juan Tenorio). Teatre realista: Henrik Ibsen, Companyia Meiningen, Richard Wagner (Bayreuth, integració de les arts).

Origen del Teatre Contemporani (s. XIX)

Realitat social i interna. Naturalisme: realitat social, Mètode Stanislavski, Marlon Brando, Marilyn Monroe. Simbolisme: comprensió de la realitat amb la intuïció, Maurice Maeterlinck, Adolphe Appia, Edward Gordon Craig.

Les Primeres Avantguardes (s. XX)

Manifest de Tomasso Marinetti (1909, futurisme), Cubisme (Picasso), Expressionisme alemany, Moviment Dada (Zuric, 1a Guerra Mundial), Surrealisme (André Breton), Antonin Artaud (Teatre de la Crueltat), Jacques Copeau, Max Reinhardt, Vsévolod Meyerhold (biomecànica).

El Teatre a Espanya (s. XX)

Modernisme, Teatre Eslava, Gregorio Martínez Sierra, Cipriano de Rivas Cherif, Edat de Plata (1898-1936), Valle-Inclán, Lorca.

Tipologia

A l'aire lliure: Teatre grec o romà (Koilon), Espais públics, Escenari mòbil, Escenari obert, Semi coberts o d'estil corral, Corral de comèdia, Public Theatre, Jeu de Paume. Coberts: Teatre a la italiana, Teatre musical o d'òpera, Nou teatre a la italiana, Teatre circular o ovalat. Espais no estrictament teatrals: Sacre d'una església, Espais reacondicionats, Espais públics.

Tipus d'Escenari

Flexible o caixa negra, Arena (públic al voltant), Adaptats a diferents usos, Plataforma, Giratori, Tèxtil, Desnivellat, Thrust (sobresurt cap al públic).

Gènere

Comèdia, Tragèdia, Postdramàtic (experiència i significat emocional), Melodrama (bé i mal), Biopic (persones reals), Musical, Òpera, Cabaret, Experimental, Absurd, Documental, Circ, Monòleg.

Després de la 2a Guerra Mundial

Performance, Teatre físic, Dansa-teatre, Teatre invisible, Teatre immersiu.