Art Bizantí: context històric, etapes, característiques i arquitectura

Resum

El text presenta el context històric de l'Imperi Bizantí, des de la fundació de Constantinoble fins a la caiguda davant els turcs el 1453, i les etapes de l'art bizantí. També explica les influències que rep aquest art i els seus conceptes bàsics, com la representació simbòlica de Déu i dels sants. Finalment, descriu l'arquitectura religiosa, amb plantes centralitzades, cúpules i els materials i sistemes constructius característics.

Punts clau

Constantinoble es converteix en capital de la part oriental de l'imperi el 395 i l'imperi cau en mans dels turcs el 1453.
L'art bizantí es divideix en quatre etapes: protobizantí (s. V-VII), iconoclasta (726-843), post iconoclasta (843-1453) i postbizantí (a partir del s. XV).
El regnat de Justinià (527-565) és considerat l'Edat d'Or de Bizanci des del punt de vista artístic.
Les arts plàstiques s'integren en l'arquitectura i les imatges escultòriques gairebé desapareixen; les imatges són majestàtiques i llunyanes, perquè Déu i els sants no es poden representar com a mortals.
L'arquitectura religiosa usa plantes centralitzades, cúpules i semi-cúpules que simbolitzen el cel, i sistemes constructius adovellats amb arc de mig punt.
Els materials són els mateixos que a l'època romana: pedra, maó i morter, amb exteriors visibles i interiors revestits de mosaics o marbre.

Posa't a prova

Art Bizantí: Context Històric i Evolució

Pel que fa al context històric, Constantinoble al 395 passarà a ser la capital de la part oriental d'aquest territori i, juntament amb l'imperi, cauran en mans dels turcs l'any 1453. L'art i la cultura bizantines es van estendre per l'Europa oriental amb el catolicisme ortodox. L'Imperi Bizantí va viure diferents períodes: finals del s. V, el regnat de Justinià (s. VI) en el qual s'inicia una expansió de l'imperi amb la intenció de recuperar-lo en la seva totalitat; l'expansió de l'Islam (s. VII-VIII) i, per últim, l'expansió dels turcs (s. XV).

Etapes de l'Art Bizantí

En base a l'art bizantí, es divideix en 4 etapes:

Protobizantí (s. V-VII): Una part es troba dins el regnat de Justinià (527-565) en el qual les arrels romanes són la base de la cultura i l'organització de la política. Des del punt de vista artístic és l'Edat d'Or de Bizanci.
Iconoclasta (726-843)
Post Iconoclasta (843-1453)
Postbizantí (a partir del s. XV)

Influències i Conceptes Bàsics

Les influències que rep aquest art són diverses, des d'una base romana fins a una herència grega, a més d'una influència oriental (persa, síria...), cristianisme ortodox i la unió església-estat.

Com a conceptes bàsics, és la manifestació cabdal de l'Imperi Bizantí. Les arts plàstiques es desenvoluparan com a elements integrats en l'arquitectura i les imatges escultòriques gairebé desapareixen. A part d'això, la pintura i el mosaic són considerats un reflex de la magnificència de Déu. D'altra banda, les imatges no cercaran assemblar-se a la realitat, sinó que són deliberadament majestàtiques, grandioses i llunyanes, ja que Déu i els sants no poden ser representats com a mortals.

Arquitectura i Edificis Religiosos

Passant a l'arquitectura i la concepció d'edifici religiós, el concepte i la funcionalitat del temple cristià oriental deriva dels models elaborats per l'art paleocristià occidental. Les plantes centralitzades són utilitzades per crear els espais amplis i ordenats. A més, es seguirà un esquema que constarà d'atri, nartex, naus i prebiteri; però apostant per edificis centralitzats. Aquesta concepció correspon amb una concepció simbòlica de l'edifici concebut com un cel a la Terra. Finalment, cada part té un significat simbòlic, especialment les cúpules i semi-cúpules (el cel), és una manifestació visible, però intangible de Déu.

Elements Arquitectònics i Materials

En referència als elements arquitectònics, els materials constructius són els mateixos que a l'època romana: pedra, maó i morter, i es deixen visibles a l'exterior, mentre que els interiors es revesteixen amb mosaics o plaques de marbre (més importància a l'espai interior). Els exteriors reflecteixen els volums i l'agradació de formes de l'interior, a partir del punt central i culminant a la cúpula. El sistema constructiu és adovellat, és a dir, voltat i de pedra o maó; utilitza l'arc de mig punt sobre les columnes. Els espais centrals es cobreixen amb cúpules de mitja esfera que se sustenten sobre una base quadrada amb suports de petxines o trompes i l'ús de contraforts i cúpules de descàrrega, per contrarrestar tensions laterals de la cúpula central. Les columnes segueixen els ordres clàssics, sobretot el corinti o adapten formes innovadores. És característic un capitell tronc piramidal invertit.

Preguntes freqüents

Quines són les etapes de l'art bizantí?

Es divideix en quatre etapes: protobizantí (s. V-VII), iconoclasta (726-843), post iconoclasta (843-1453) i postbizantí (a partir del s. XV).

Per què les imatges bizantines són tan majestàtiques i poc realistes?

Les imatges no pretenen assemblar-se a la realitat, sinó ser majestàtiques i grandioses, ja que Déu i els sants no poden ser representats com a mortals.

Quins materials s'utilitzaven a l'arquitectura bizantina?

Els mateixos que a l'època romana: pedra, maó i morter. Els exteriors es deixen visibles i els interiors es revesteixen amb mosaics o plaques de marbre.