Anàlisi del poema "Excelsior" de Joan Maragall: llibertat i Modernisme

Introducció: "Excelsior" i el Modernisme

El poema que analitzarem és Excelsior, escrit per Joan Maragall, un poeta representant del Modernisme a Catalunya. Aquest moviment apareix a finals del segle XIX i creia en la imaginació creativa com a creadora de símbols. Representa la llibertat per a la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'àmbit acadèmic. Predomina la irracionalitat i la intuïció.

Joan Maragall és un dels autors més importants d'aquest moviment. El seu discurs més cèlebre va ser L'Elogi de la Paraula, un discurs on elogia el poder que té per expressar tot el pensament. La temàtica de Joan Maragall és de les més àmplies. En la natura, com en altres temes, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració i d'energia vital.

Temàtica i Simbologia Central

Quant al tema d'aquest poema, Excelsior és la lluita per aconseguir la llibertat individual, que es desenvolupa en tres conceptes al llarg del poema:

• En el primer vers de la primera estrofa, entre dos verbs en imperatiu, es troba el terme escrit, que simbolitza el poeta.
• En algunes estrofes es troba el terme mar, que simbolitza la llibertat, encara que quan apareix el mar quotidià parla del mar mal.
• En la cinquena estrofa, quan parla del terme viatge, simbolitza la vida, alertar i despertar.

To i Veus Poètiques

Respecte del to del poeta, podem dir que és solemne, fort, combatiu i vehement, cosa que ens indica en tot el poema utilitzant verbs en imperatiu.

Per parlar de les veus poètiques, ens fixem en la utilització del jo líric en segona persona del singular per expressar tot allò que ell pensa. Utilitza la tècnica de l'espill. El jo líric es representa per la paraula esperit, situada en el primer vers, entre versos imperatius.

Forma i Mètrica de la Composició

Si parlem de la forma de la composició, direm que té 20 versos repartits en 5 estrofes de 4 versos cadascuna. Es tracta d'una composició isosil·làbica perquè tots els versos són heptasíl·labs (art menor) amb rima consonàntica encadenada.

Figures Retòriques

Quant a les figures retòriques, hem localitzat diversos recursos:

Nivell Morfosintàctic

• Diverses anàfores que tenen lloc al vers 8 ("sempre…"), al v. 9, al v. 11, al v. 15 i al v. 16.
• Trobem un epítet al vers 15 ("… gran mar") i al vers 7 ("… gran aire").
• Trobem una hipèrbole que, de la mateixa manera, també és un hipèrbaton.

Nivell Semàntic

Per acabar l'apartat de figures retòriques, analitzem les que apareixen dins del nivell semàntic:

• La metàfora del vers 5.
• Una sinestèsia al vers 6 ("… platges roïns").
• Una personificació al vers 15 ("… mar noble").

Conclusió i Llegat de Maragall

Per concloure el nostre comentari, podem dir que aquest poema de Joan Maragall representa, amb els verbs vigila, gira, dona, oblida …, el tema principal de la llibertat individual i la lluita per aconseguir-la.

Pel que fa a la llengua, Maragall va ser un dels motors de la normativització lingüística, ja que fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i va vetllar per la perfecció gramatical i ortogràfica.

Joan Maragall és el punt i seguit de la modernització de la literatura catalana.