Quines són les funcions del llenguatge?

Les funcions del llenguatge són referencial, expressiva, conativa, fàtica, poètica i identificativa. Cadascuna correspon a una finalitat diferent de la comunicació, com informar, expressar emocions o influir en el receptor.

Quina diferència hi ha entre cultismes i semicultismes?

Els cultismes són paraules preses directament del llatí o del grec amb una petita adaptació, com ocular. Els semicultismes tenen una evolució lleugera, com binocle.

Funcions, àmbits, tipus de textos i lèxic de la llengua: resum

Resum

Aquest document repassa els conceptes bàsics de la comunicació lingüística: les funcions del llenguatge, els àmbits d'ús, la intenció dels textos i els seus tipus. També explica la classificació del lèxic (patrimonial, cultismes, semicultismes, neologismes i préstecs) i els usos no estàndard. Finalment, resumeix l'evolució dels estudis lingüístics, des de la gramàtica i la retòrica clàssiques fins a la lingüística textual.

Punts clau

Les funcions del llenguatge són referencial, expressiva, conativa, fàtica, poètica i identificativa.
Els àmbits d'ús inclouen l'acadèmic, literari, administratiu, periodístic, publicitari, privat, polític i religiós.
Els tipus de textos principals són narratius, descriptius, argumentatius, expositius, instructius, retòrics, conversacionals i predictius.
Els cultismes provenen directament del llatí o grec amb petita adaptació (ocular), mentre que els semicultismes tenen una evolució lleugera (binocle).
Els barbarismes són paraules d'altres llengües que cal evitar, i els vulgarismes són incorreccions.
La lingüística es defineix com a ciència independent al començament del segle XX, i la lingüística textual, a finals del XX i principis del XXI, estudia el text i la seva relació amb el context.

Posa't a prova

Funcions del Llenguatge

Referencial
Expressiva
Conativa: Busca influir en el receptor.
Fàtica: Inicia o manté la conversa.
Poètica
Identificativa

Àmbits d'Ús del Llenguatge

Acadèmic
Literari
Administratiu
Periodístic
Publicitari
Privat
Polític
Religiós

Intenció i Finalitat dels Textos

Informativa
Orientadora
Reguladora
Estètica

Tipus de Textos

Narratius: Relaten accions, fets, històries.
Descriptius: Expliquen característiques.
Argumentatius: Defensen idees amb proves.
Expositius: Expliquen i aporten informació.
Instructius: Donen ordres o procediments.
Retòrics: Busquen efectes estètics.
Conversacionals: Comunicació oral.
Predictius: Avançen esdeveniments.

Gèneres Literaris

Són models expressius o formats d'escriptura creats per la pràctica literària i les reflexions d'escriptors i retòrics. Inclouen:

Poètics
Narratius
Dramàtics

Gèneres Textuals

Són models de textos de tots els àmbits lingüístics, escrits i orals. Exemples:

Notícia
Conversa
Acudit
Reportatge

Lèxic d'una Llengua

Patrimonials: Paraules modificades al llarg dels segles (exemple: ull).
Cultismes: Paraules preses directament del llatí o grec amb petita adaptació (exemple: ocular).
Semicultismes: Paraules amb una evolució lleugera (exemple: binocle).
Neologismes: Paraules noves per a noves realitats, sovint provinents d'altres llengües.
Préstecs: Neologismes que s'han incorporat a l'estàndard (exemple: futbol).

Paraules que no pertanyen al lèxic estàndard

Arcaismes: Paraules antigues (exemples: es, sa).
Barbarismes: Paraules d'altres llengües que cal evitar (exemple: *entonces*).
Dialectalismes: Variacions lingüístiques regionals.
Vulgarismes: Incorreccions (exemple: *nano*).

L'Estudi Tradicional de la Llengua

Grècia Clàssica

Gramàtica: Amb caràcter normatiu i centrada en el nivell oracional.
Retòrica: Dedicada a l'elaboració del discurs amb criteris d'eficàcia segons la intenció de l'emissor. Posteriorment, es va reduir a l'estudi de les figures retòriques.

Començaments del Segle XX

Es defineix la lingüística com a ciència independent, amb l'objecte d'estudi del sistema lingüístic, deixant fora els elements extralingüístics.

Estructuralisme: Considera el signe lingüístic com a format per dues cares (significat i significant) i fa estudis sobre fonologia (exemples: sel, pel).
Generativisme: Proposa l'existència d'una gramàtica universal i provoca un canvi en l'orientació lingüística, centrant-se en la sintaxi i les seves regles.

Lingüística Textual (Finals del Segle XX i Principis del XXI)

Té com a objecte d'estudi el text (discurs) i incorpora aportacions d'altres disciplines com la psicologia i la sociologia. Inclou:

Pragmàtica: Estudia la relació entre el text i el context.
Sociolingüística: Analitza els usos de la llengua en la societat.