Anàlisi del Sarcòfag dels Esposos Etrusc: Descripció i Context

Sarcòfag dels Esposos

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Sarcòfag dels esposos
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 520 aC
• País: Roma (context etrusc)
• Estil: Etrusc
• Tipologia: Grup
• Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

2. Temàtica

La temàtica del Sarcòfag dels esposos és funerària, ja que en realitat funciona com una urna per a les cendres.

3. Descripció de l'Obra

a) Elements Tècnics

• Material: Terracota policromada.
• Tècnica: Modelat.
• Cromatisme: Policromat.

b) Elements Formals

• Visió: Unifacial.
• Ritmes: Marcats pels plecs de la roba.
• Tipus de representació: Embalum rodó.
• Relleu: Presenta poc moviment.

4. Dependències i Influències Posteriors

El Sarcòfag dels esposos recull aspectes estilístics relacionats amb els koúroi i les korai de l'escultura arcaica grega, com ara:

• El tors nu del personatge masculí.
• Els ulls ametllats.
• El pentinat geomètric.
• El somriure forçat.

Les urnes funeràries estan inspirades en models jònics de l'Àsia Menor i d'Egina. La voluntat individualitzadora amb què es presenta el rostre influeix en l'escultura de la Roma clàssica, tant als relleus històrics com als bustos dels emperadors.

5. Relacions amb Obres Similars

Una obra feta en una època similar és la Urna funerària dels esposos de Perusa, datada al segle IV aC.

6. Diferències amb Altres Solucions Coetànies

___

7. Relació amb l'Entorn Arquitectònic i Urbanístic

Actualment es troba al Museo Nazionale di Villa Giulia, a Roma.

8. Significat i Funció de l'Obra

El Sarcòfag dels esposos tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, les quals eren dipositades a la part posterior un cop acabat el ritual d'incineració.

9. Context Històric i Artístic

La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre els segles X i II aC. D'origen probablement oriental, aquest poble aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània.

El seu art és de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en desgràcia. Tal com succeïa a les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc dona molta importància a la vida després de la mort. Per aquesta raó, es té el costum de perpetuar la memòria del difunt (ja sigui creant màscares de cera del finat o fent urnes funeràries on es guardaven les cendres).

Però només les famílies pertanyents a l'aristocràcia tenen els mitjans per a poder construir sepulcres originals on enterrar els seus familiars. El Sarcòfag dels esposos n’és un exemple.