Anàlisi dels Actes de Parla i les Condicions de Veritat

Anàlisi dels Actes de Parla i les Condicions de Veritat

Raons a favor de la Perspectiva (b)

• Sembla que s'afirma explícitament que es fa una acció, per tant, s'ha de poder avaluar si aquesta afirmació és correcta o no.

  Exemple: La Laura diu: “T’informo que demà no podré venir a assajar amb l’orquestra”. Algú em pregunta: “Què t’ha dit la Laura?”. Una resposta adequada és: “Que m’informa que demà no pot venir a assajar amb l’orquestra”. Si el fet que m’informi de certa cosa és part del que em diu, sembla que el fet que m’informi (o no) d’aquesta cosa ha d’importar a l’hora d’avaluar si el que ha dit és veritat o no.

• Un altre argument de més pes: Es pot afegir «contingut extra» que fa difícil negar que no afecti les condicions de veritat de la proferència:
  1. Declaro que la tarda del crim jo era amb l’acusat
  2. Declaro solemnement que la tarda del crim jo era amb l’acusat
  3. Declaro solemnement i amb entusiasme que la tarda del crim jo era amb l’acusat
  4. Declaro solemnement, amb entusiasme i sabent que la meva mare m’està mirant que la tarda del crim jo era amb l’acusat
  5. Declaro solemnement, amb entusiasme i sabent que la meva mare, que té 94 anys i un cor delicat que no suportaria veure el seu fill mentint en públic, que la tarda del crim jo era amb l’acusat

Postura Compatible amb les Raons (a) i (b)

Una postura que s’avindria amb les raons a favor d’(a) i a favor de (b) es basaria en les dues idees següents:

• Al fer un acte de parla explícit hi ha dos continguts involucrats.

  Exemple: En el cas de (2), els dos continguts són: la proposició que la tarda del crim era al cinema amb l’acusat, i la proposició que jo declaro que la tarda del crim era al cinema amb l’acusat. En el cas de (5), els dos continguts són: la proposició que jo et deixaré el cotxe el diumenge, i la proposició que jo prometo que et deixaré el cotxe el diumenge.

• En el cas d’actes de parla constatatius, l’acte de parla és susceptible de ser avaluat com a vertader o com a fals atenent a qualsevol dels dos continguts.

  Usualment, el contingut que es té en compte NO és el que conté la referència a que s’està fent un acte de parla constatatiu. És a dir, per exemple, en el cas de (2), usualment el contingut que tenim en compte per assignar un valor de veritat a (2) és que la tarda del crim el testimoni era al cinema amb l’acusat. Però això és compatible amb el fet que, a vegades, el contingut rellevant pugui ser que el testimoni declara que la tarda del crim era al cinema amb l’acusat.