Anàlisi dels Mapes de la Guerra Civil Espanyola: Estratègies i Derrota Republicana (1937-1939)
Anàlisi dels Mapes de la Guerra Civil Espanyola
Context i Fonts dels Mapes
Aquests dos mapes il·lustren la divisió territorial d'Espanya durant la Guerra Civil. La font és secundària, provinent del llibre Santillana d'Història d'Espanya, i el seu caire és principalment historiogràfic i militar.
L'Evolució Militar de la Guerra Civil (1937-1939)
La Defensa de Madrid i el Canvi d'Estratègia Nacionalista (1937)
Ofensives Nacionalistes i la Caiguda del Nord
El govern de Largo Caballero va dur a terme una bona defensa a Madrid, organitzant noves unitats de l'Exèrcit Republicà. Durant els primers mesos del 1937, els atacants van intentar diverses maniobres de tenalla per recuperar-se de la derrota contra els republicans a Guadalajara. Aquest va ser el moment en què els Nacionals van canviar d'estratègia: la guerra seria llarga i els objectius militars se centrarien a conquerir les zones més afeblides de la defensa republicana, com la Costa del Sol i el Nord Cantàbric en primer lloc. Aquesta última regió, malgrat les ofensives de distracció republicanes per Osca o Belchite, va sucumbir al llarg de l'estiu i la tardor del 1937.
La Reacció Republicana a Terol
Al final del 1937, ja amb el govern de Negrín, que havia disciplinat tot el nou exèrcit, els republicans van intentar una victòria a Terol. La batalla, durant l'hivern, va ser molt dura i, malgrat una conquesta inicial a principis del 1938, la reacció nacionalista va ser contundent. València volia una victòria que pugés la moral republicana i recuperés la capital lleonesa. Al mes següent, sense donar temps de recuperació a l'enemic, es van llançar a l'ofensiva de l'Est, reflectida en aquest mapa, que els va permetre, al llarg de la primavera, establir el front al llarg dels rius Ebre, Mijares pel nord i per Castelló.
L'Aïllament de Catalunya i la Batalla de l'Ebre (1938)
Objectius i Desenvolupament de l'Ofensiva Republicana
Amb aquesta situació, Catalunya havia quedat aïllada de la resta del territori republicà. L'Exèrcit Republicà va intentar reaccionar a finals de juliol del 1938 i es va llançar des de Tarragona cap al sud. L'objectiu inicial era alliberar València de la pressió nacionalista i, a mig termini, establir un corredor de contacte amb Castelló. Aquesta va ser la cèlebre Batalla de l'Ebre.
El Desgast Republicà a l'Ebre
Aquesta va ser l'última gran ofensiva on l'Exèrcit Republicà va prendre la iniciativa. No obstant això, la infanteria republicana no disposava de suport aeri ni artiller adequat. Els Nacionals ho sabien i van convertir la Batalla de l'Ebre en un joc de desgast per als republicans, que, impotents, van haver de retirar-se al mes de novembre. Les pèrdues humanes, materials i, sobretot, morals van ser immenses.
La Caiguda de Catalunya i el Final de la Guerra (1939)
L'Ofensiva Final sobre Catalunya
Després de l'Ebre, els franquistes van aplicar la mateixa estratègia: no van donar descans a l'enemic. Des del centre, van iniciar una ofensiva contra Catalunya des de l'est i, posteriorment, des del sud. Les desorganitzades forces republicanes van ser incapaces de contenir l'avanç: el 15 de gener van entrar a Tarragona, el 26 de gener a Barcelona i el 9 de febrer es va arribar a la frontera francesa. La guerra a Catalunya s'havia acabat.
La Derrota Republicana: Més Enllà del Front Militar
Factors Polítics i Morals de la Derrota
Des del punt de vista territorial i militar, la República no estava completament derrotada i, amb una bona política defensiva, podria haver negociat una pau pactada. No obstant això, la moral estava minada i l'ajuda internacional era inexistent. A més, el govern es va exiliar i no tots els republicans volien una defensa encarnissada.
El Cop d'Estat de Casado i el Col·lapse Final
Els comunistes i el sector socialista dirigit per Negrín volien continuar la lluita; de fet, el primer ministre va tornar a Madrid, però els esdeveniments es van precipitar el mes de març. Aquesta nova divisió del bàndol republicà va portar a un cop d'estat dirigit pel coronel Casado contra Negrín. Casado havia establert negociacions secretes amb els Nacionals, que li havien insinuat una pau honrosa. Casado va caure en el parany i va voler negociar seriosament amb els feixistes.
Conseqüències de la Victòria Franquista
L'última setmana de març, un desmoralitzat i pitjor dirigit Exèrcit Republicà es va dissoldre. Les tropes van abandonar les línies defensives i, en pocs dies, la resta d'Espanya va ser conquerida. La guerra havia finalitzat, però no va començar la pau, sinó la victòria d'uns espanyols contra els altres. La pàgina més negra de la repressió i l'exili que mai hi havia hagut a Espanya acabava de començar.