Anàlisi dels temes i personatges de la novel·la

1. El sintagma "mis niños"

Aquest sintagma suggereix una relació d'afecte, protecció i, alhora, una certa possessió dolorosa. Té relació amb la Jhanet, que es refereix així als nadons que cuida la seva mare. Dins la novel·la, implica el conflicte emocional de no sentir l’atenció de la seva mare, ja que ella sent que li presta més atenció als “seus nins”.

2. La decisió de la Natalka

La Natalka decideix oferir-se com a ventre de lloguer principalment per necessitat econòmica, per tal de tenir una vida millor. No ha pres la decisió tota sola; hi ha una pressió del seu marit, qui la manipula prometent-li una vida i una casa millor.

3. El ritual de l'Emma

L'Emma fa un ritual de comiat simbòlic (com escriure o guardar objectes) per tancar el dol pel Max. Li ho ha recomanat la seva terapeuta per poder processar la pèrdua i intentar tirar endavant amb el seu nou embaràs.

4. La vida de l'Emma abans de l'embaràs

Abans de quedar-se embarassada, la vida de l'Emma era inestable: sortia de festa, s'emborratxava i acabava sempre amb un desconegut a casa seva, incapaç de connectar del tot amb el seu present.

5. Semblances i diferències entre relacions maternals

• Semblances: En ambdues relacions hi ha una manca de comunicació i ferides del passat no resoltes.
• Diferències: La relació de l'Emma amb la seva mare és de distància freda, mentre que la de la Jhanet està marcada pel ressentiment de l'abandonament i la dificultat de retrobar-se en un país nou.

6. La tieta Kalyna

La Kalyna és un personatge que representa el vincle amb les arrels i la tradició a Ucraïna. El seu paper és el de suport moral i refugi emocional per a la Natalka, recordant-li d'on ve i per qui es sacrifica.

7. El paper dels homes

Els homes a la novel·la solen tenir un paper secundari o absent:

• Marit de l'Emma: Intenta acompanyar-la, però no acaba d'entendre la profunditat del seu dolor.
• Homes de les agències: Apareixen com a figures despersonalitzades que veuen la maternitat com un negoci.

En general, la novel·la se centra en el món interior femení, deixant els homes en una posició més perifèrica.

8. Final de la novel·la i vincle

La novel·la acaba amb una sensació d'esperança agredolça. Les tres històries es tanquen quan cada dona accepta la seva realitat. El vincle entre elles és la maternitat des de la pèrdua, el sacrifici o la por. Encara que no totes es creuen directament, comparteixen el mateix pes social i emocional de ser "les altres mares".