Quina diferència hi ha entre rima consonant i assonant?

En la rima consonant coincideixen tots els sons a partir de la vocal tònica. En la rima assonant només coincideixen les vocals.

Quina és la diferència entre tragèdia i comèdia?

La tragèdia presenta un conflicte greu i acaba amb un final fatal. La comèdia té un conflicte lleuger i acaba amb un final feliç.

Quins són els tres elements de la trama narrativa clàssica?

La trama clàssica es divideix en plantejament, nus i desenllaç.

Guia dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig

Resum

Guia que repassa els tres grans gèneres literaris (poesia, narrativa i teatre) i l'assaig. Explica els aspectes mètrics i de rima de la poesia, les principals figures retòriques, els elements de la narrativa i els subgèneres teatrals. Permet revisar els conceptes bàsics de teoria literària de manera ràpida.

Punts clau

La poesia és un gènere escrit en vers; l'art menor té versos de 2 a 8 síl·labes i l'art major de 9 o més.
La rima consonant coincideix en tots els sons a partir de la vocal tònica; l'assonant només en les vocals.
La narrativa és un gènere en prosa amb narrador, personatges, trama, espai i temps.
La trama clàssica té tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
El teatre està pensat per ser representat i predomina el diàleg; s'organitza en actes, escenes i quadres.
La tragèdia té un conflicte greu i final fatal; la comèdia, un conflicte lleuger i final feliç; el drama barreja ambdues.
L'assaig és un text en prosa on l'autor reflexiona, defensa una idea i argumenta.

Posa't a prova

✍️ La poesia

Gènere escrit en vers que expressa sentiments, pensaments i emocions amb llenguatge elevat, ritme i musicalitat.

Aspectes mètrics

Art menor: versos de 2 a 8 síl·labes.
Art major: versos de 9 o més síl·labes (l'alexandrí té 12 síl·labes amb cesura).
Tipus de versos:
- Isosil·làbics (tots iguals).
- Anisosil·làbics (mida diferent).
- Versos trencats (avantguardistes).

Rima

Consonant: coincideixen tots els sons a partir de la vocal tònica.
Assonant: coincideixen només les vocals.
Sense rima:
- Versos blancs (mateixa mètrica, sense rima).
- Versos lliures (sense mètrica ni rima regular).

Esquemes de rima

Creuada: ABBA
Encadenada: ABAB
Creu-creuada: ABBACDDC
Cadeno-encadenada: ABABCDCD

Cesura: pausa interna en versos llargs (ex: 4+6 en alexandrí).

Figures retòriques principals

Figura	Definició / Explicació
Al·literació	Repetició de sons consonants propers per crear efecte sonor.
Onomatopeia	Paraula que imita el so que representa.
Anàfora	Repetició d’una paraula o grup de paraules al començament de versos o frases.
Anadiplosi	Repetició d’un terme al final d’un vers i al principi del següent.
Asíndeton	Eliminació intencionada de conjuncions per donar rapidesa.
Polisíndeton	Repetició excessiva de conjuncions per donar lentitud o èmfasi.
Paral·lelisme	Repetició d’estructures sintàctiques semblants.
Quiasme	Estructura creuada (ABBA) en el significat o la sintaxi.
Hipèrbaton	Alteració de l’ordre lògic de les paraules.
Encavallament	La frase continua al vers següent sense pausa (enjambement).
Pleonasme	Redundància expressiva per reforçar la idea.
Metàfora	Identificació directa entre dos elements sense comparatiu.
Comparació	Relació entre dos elements mitjançant “com”, “semblant a”, etc.
Hipèrbole	Exageració intencionada per donar èmfasi.
Personificació	Atribuir qualitats humanes a animals, objectes o idees.
Antítesi	Oposició de dues idees o paraules per contrast.
Oxímoron	Unió de dos termes contraris que es contradiuen.
Paradoxa	Idea aparentment contradictòria però que conté veritat.
Metonímia	Substituir un nom per un altre amb relació de proximitat.
Sinècdoque	Designar el tot per la part o la part pel tot.
Símbol	Element que representa una idea abstracta.
Sinestèsia	Barreja de sensacions de diferents sentits.
Ironia	Dir el contrari del que es pensa per burlar-se o criticar.
Lítote	Negar el contrari per afirmar suaument.
Eufemisme	Suavitzar una expressió dura o desagradable.

Altres figures importants: al·legoria, epítet, enumeració, interrogació retòrica, apòstrofe.

📖 La narrativa

Gènere en prosa que explica una història amb personatges, temps i espai.

Elements principals

Narrador:
- Intern: protagonista, testimoni, múltiple.
- Extern: objectiu, omniscient.
Personatges:
- Principals, secundaris, figurants.
- Plans (esquematitzats) / Rodons (complexos).
- Caracterització: directa (descripció) o indirecta (accions, pensaments).
Discurs:
- Diàleg, monòleg, monòleg interior.
- Estil: directe, indirecte, indirecte lliure.
Trama:
- Estructura clàssica: Plantejament – Nus – Desenllaç.
- Tipus: lineal o discontínua (flashback, in media res, anticipació).
- Final: tancat o obert.
Espai i temps:
- Espai: real, simbòlic, psicològic.
- Temps: extern (històric), intern (durada subjectiva).

Gèneres narratius

Novel·la: llarga i complexa (històrica, d’aventures, policíaca, psicològica, ciència-ficció, realista, epistolar).
Conte: breu i intens (popular o literari).
Altres gèneres: faula, llegenda, mite.

🎭 El teatre

Gènere pensat per ser representat en escena. Predomina el diàleg.

Elements i estructura

Text principal: diàlegs.
Acotacions: indicacions de l’autor per als actors i directors.
Text escènic: tot el que es veu i sent a l’escenari.
Estructura: actes → escenes → quadres.
Unitats aristotèliques: unitat d’acció, de lloc i de temps.

Subgèneres

Tragèdia: conflicte greu, final fatal.
Comèdia: conflicte lleuger, final feliç.
Drama: barreja de tragèdia i comèdia (més realista).
Altres: farsa, sainet, òpera, musical, mim, performance.

🧠 L’assaig

Text en prosa on l’autor reflexiona sobre un tema, defensa una idea i argumenta.

Característiques: subjectiu però raonat, funció persuasiva i divulgativa, proper al periodisme d’opinió, estil clar i elegant.

🏛️ Altres conceptes

Expressions mitològiques:
- Taló d’Aquil·les (punt feble), Capsa de Pandora (origen de mals), Espasa de Dàmocles (perill constant), Treball de Sísif (esforç inútil), Fil d’Ariadna (guia).
Conceptes finals:
- Clàssic: obra que manté el seu valor amb el pas del temps.
- Cànon literari: conjunt d’obres considerades fonamentals.