Maria-Mercè Marçal: etapes i símbols de la seva poesia

Primera etapa: La veu innovadora i el feminisme

Els poemes es caracteritzen per moure's en un triangle format pel jo poètic, la lluna i l'ombra (zona no explorada de la pròpia personalitat, la por). El primer recull de poemes, Cau de llunes (premi Carles Riba, 1976), la mostra com una veu innovadora en la generació dels setanta. També en aquest moment s’iniciarà en política. Bruixa de dol (1979), la segona obra, la converteix en una poeta d'èxit i el seu nom comença a fer-se popular no només com a escriptora sinó com a dinamitzadora de grups feministes.

Reflecteix l'experiència personal de la gestació, el naixement i l'exercici de la maternitat en solitari de la seva filla Heura a l'obra Sal oberta (1982), un llibre dominat pel sonet i ple d'imatges de la tradició popular.

Bruixa de dol recull l’obra poètica escrita entre 1977-1979. Aquesta obra barreja les formes cultes, com els sonets, amb les formes populars, les cançons. Els temes que inunden l’obra estan directament relacionats amb la trajectòria vital de l’autora i la seva ideologia. Trobem poemes on es recorda la infantesa viscuda, l’amor de la seva primera etapa (l’amor pel seu marit i el trencament del matrimoni), el compromís de ser dona i el feminisme i, per últim, poemes en honor a aquelles dones que ocuparen un lloc important en la seva vida.

Segona etapa: Maduresa, amor i mort

Tot i que la veu femenina serà la temàtica que seguirà al llarg de la seva obra, a la segona etapa ja trobem una autora adulta que està a prop de la mort i li manca la salut. En aquesta fase, l’amor i la mort són els temes predominants.

Se centra en la seva feminitat i expressa la vivència de l'amor entre dones, tema evitat fins al moment en la poesia catalana, a Terra de mai (1982). També, el 1985 publica La germana, l’estrangera.

El 1989 va publicar Llengua abolida (1973-1988), recull complet de la seva obra que inclou, a més, el poemari Desglaç, en el qual reprèn el tema de l'experiència de la maternitat i reflecteix el dolor per la mort del seu pare.

Postumament, el 2000, es publicarà Raó del cos, integrat per poemes que tracten la seva malaltia.

Símbols en l'univers de Maria-Mercè Marçal

En la seva obra poètica, Maria-Mercè Marçal crea un univers simbòlic ric i complex. Aquests en són alguns dels símbols més característics:

• Les bruixes: Marçal veu en les bruixes la representació de les dones lliures que escapen de la tutela masculina. Simbolitzen la dona alliberada del control patriarcal i la lluita feminista. Les presenta com a dones enjogassades, sàvies, bondadoses i solidàries.
• La lluna: La cultura popular ha utilitzat la lluna (astre il·luminat pel sol) com a símbol de la dona. Maria-Mercè Marçal manlleva aquest símbol a la tradició però li dona una dimensió nova: la seva lluna tindrà llum pròpia.
• L'ocell i el peix: L'ocell i el peix són animals lliures, que no es deixen agafar. Marçal els utilitza per simbolitzar la llibertat femenina i la insubmissió.