Anàlisi Detallada del Colosseu: Història, Arquitectura i Significat

El Colosseu: Anàlisi Arquitectònica i Context Històric

1. Fitxa Tècnica del Colosseu

• Nom: Colosseu o Amfiteatre Flavi.
• Arquitecte: Desconegut, comissionat per Flavi Vespasià.
• Cronologia: Segle I (d.C.).
• Localització: Roma, Itàlia.
• Estil: Romà imperial.
• Materials utilitzats: Formigó cobert de maó i recobert de marbre, tova i pedra.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Dimensions: 127m de llarg i 155m d’ample. 525m de perímetre.

3. Anàlisi Formal de l'Amfiteatre

Elements de Suport i Suportat

És una construcció arquitravada i voltada en els tres primers pisos. Els arcs de mig punt descansen sobre pilars gruixuts que també contenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, frisos i cornises que fixen els límits dels tres primers pisos.

A l’interior hi ha la graderia, que s’aixeca sobre voltes superposades i recolzades damunt de pilastres de marbre. Per tant, la part baixa està plena de passadissos i escales per a que la gent pogués moure's fluidament.

Interior i Exterior

L’edifici és una combinació de línies rectes i corbes. Té una planta el·líptica que defineix l’espai de forma concèntrica. És un edifici de quatre pisos:

• El primer pis està format per vuitanta arcades d’ordre dòric toscà, que dóna sensació de robustesa i virilitat.
• El segon pis és d’ordre jònic amb sensació de delicadesa.
• El tercer pis és corinti.
• El quart i darrer pis és un àtic massís decorat amb faixes estretes d’estil corinti que emmarquen finestres quadrades. Aquest darrer pis tenia la funció de fer cabre més gent, de donar més ombra (era on es col·locava el velàrium) i millorava l’efecte visual que produïa una planta tant gran respecte l’alçada.

L’exterior originalment estava recobert d’estuc i l’interior també era una obra d’art: hi havia estàtues als intercolumnis al segon i tercer pis i relleus de marbre als passadissos de la graderia, que avui dia no s’han conservat.

L’arena, de 74 x 46m, estava envoltada per la graderia, que podia albergar 50.000 espectadors. La segona obra mestra d’aquest edifici era el subsòl, sota l’arena. Era on estaven les estances dels gladiadors i les feres, que ascendien a l’arena mitjançant elevadors amb politja. També hi havia un sistema impermeable de conducció de l’aigua per simular guerres navals.

Estil

L’edifici és d’estil romà imperial, que combina els ordres toscà, jònic i corinti en els diferents pisos de la seva estructura.

Lluís Casanova.

4. Models i Influències

Els amfiteatres són edificis originals de la cultura romana; serien la unió de dos teatres. La combinació d'ordres ja es va fer a l'hel·lenisme. El Colosseu serà model per a edificis del Barroc a Florència, com el Palau Rucellai, i també per a la construcció de recintes moderns com els estadis.

Actualment està molt malmès, ja que ha sigut objecte de saquejos i durant el Renaixement els papes el van utilitzar com a cantera per a les seves construccions. També ha patit dos terratrèmols i els bombardejos aeris a Roma durant la II Guerra Mundial.

5. Interpretació: Funció i Significat

És l'edifici més gran de l'antiguitat. Va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble romà i així allunyar-se del seu antecessor, l'extravagant Neró. Era un edifici públic de caràcter lúdic, on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors, feres i també es simulaven batalles mitològiques i històriques.

Els espectadors seien jeràrquicament: els pitjors llocs, destinats als esclaus, als estrangers i a les dones, eren a dalt de tot.

L'edifici és una glorificació de l'emperador Vespasià, per la seva grandesa i per ser el benefactor del poble (panem et circem), que tenia una clara intenció propagandística. Quan es va inaugurar, sota Titus, les festes van durar 100 dies i el seu nom fa referència a que estava prop d'una estàtua colossal de Neró i per les seves dimensions.