Anàlisi Detallada de La Llibertat Guiant el Poble de Delacroix
Anàlisi de "La Llibertat Guiant el Poble" de Delacroix
Representació de l'Espai Tridimensional
La sensació de profunditat es crea utilitzant la relació temàtica entre el fons i el primer pla: a la llunyania hi ha un piquet que dispara i, a primer terme, cossos caiguts.
Composició i Simbolisme Cromàtic
La composició del quadre és piramidal, asimètrica i ascendent. A la França revolucionària, les barricades es construïen en forma d’escales. D’acord amb aquest criteri, Delacroix va disposar els personatges situant-los sobre esglaons i destacant-ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat (disposició molt semblant a la utilitzada per T. Géricault en El rai de la Medusa).
La composició es veu unificada gràcies a la repetició dels colors de la bandera tricolor en diferents parts del quadre:
- En les robes del camperol agenollat davant la Llibertat.
- Els esquinçalls penjant d’un pal sobre el cap del representant dels obrers.
- L’uniforme del soldat caigut a la dreta.
- L’escarapel·la i el faixí de l’obrer.
Pel que fa al blanc, es repeteix en la camisa esquinçada de la figura femenina i del cadàver de l’esquerra, així com en la banda del sarró del noiet amb les pistoles (a la dreta) i el porta-sabres de l’obrer (a l’esquerra), com si el ressò de la bandera s’estengués per tot el quadre.
L’acció es dirigeix cap a l’espectador, a punt ja d’englobar-lo, com si ningú no pogués quedar indiferent a l’escena.
Tractament del Moviment i la Figura Humana
Per damunt del color i la llum, el que caracteritza el quadre és el moviment de les figures avançant cap a nosaltres en plena tensió emocional i revolucionària. Hi ajuden les línies i pinzellades de color ondulants i els gestos d’arenga que fan els personatges, amb un impuls que transmet la passió dels sentiments.
L’admiració de Delacroix pel pintor barroc Rubens es posa de relleu en aquest quadre. Totes les formes hi apareixen recorregudes per un tremolor ondulant, per una mena de terratrèmol interior. A la figura central, l’ondulació s’estén a la bandera, als cabells, al cinturó, a la tela; el noi de la dreta doblega els braços i les cames; la figura del mocador que s’aixeca, inclina el cap enrere mentre sembla que caigui; els cossos de terra tenen doblegades les cames, el coll... És difícil trobar-hi una forma recta i impossible percebre-hi una figura estàtica o serena o indiferent. Tot és en tensió revolucionària.
La contraposició entre el gest cap endavant de les figures dels combatents i els cossos caiguts fa més intensa la sensació de moviment cap endavant.
Funció i Significat de l'Obra
Context i Recepció Històrica
Probablement, en un primer moment la intenció de Delacroix era fer un quadre propagandístic, però amb el temps, va anar adquirint un sentit més commemoratiu. Malgrat que fa referència a uns fets concrets, no es pot dir que sigui un quadre històric, ja que Delacroix estava més interessat a reflectir l’esperit que va animar la revolta, més que els esdeveniments en si.
L’obra es va exposar al Saló de París de 1831 i el rei Lluís Felip I la va adquirir per 3.000 francs. Tanmateix, es va creure que el tema era massa incendiari per mostrar-lo al públic i, fins a l’any 1861 no es va exposar amb regularitat.