Anàlisi Detallada: La Torre Eiffel i El Crit de Munch
La Torre Eiffel: Símbol de París i la Revolució Industrial
Context: =vicaria.
Anàlisi Formal de la Torre Eiffel
Ens trobem davant d’una torre que presenta una estructura piramidal. Està dividida en quatre parts i separada en tres plataformes que accentuen la seva verticalitat. És una enorme construcció feta el 1889, amb una alçada total de 324 metres. La torre s’aixeca sobre una planta rectangular i està formada per quatre pilars inclinats que descansen en vuit gats hidràulics. A la part interior de la torre trobem museus, ascensors i restaurants.
L’estil de l’obra és l’arquitectura de ferro, estretament relacionada amb la Revolució Industrial. El seu material principal és l’acer. La torre té quatre costats idèntics que formen una composició simètrica i destaca per la lleugeresa de les seves formes.
Significat i Funció de la Torre Eiffel
La Torre Eiffel va ser un projecte econòmic de l’estat francès per a l’Exposició Universal de 1889, que commemorava el centenari de la Revolució Francesa. En els seus orígens, va ser molt criticada per la seva estètica. En l’actualitat, és un símbol icònic de París i França, i atrau milions de turistes anualment.
Models i Influències de la Torre Eiffel
L’obra està molt relacionada amb el progrés tècnic de la Segona Revolució Industrial. Es va inspirar en el Crystal Palace de Paxton i ha influenciat a autors contemporanis com Santiago Calatrava.
El Crit d'Edvard Munch: L'Expressió de l'Angoixa
Context històric: =vicaria.
Anàlisi Formal de "El Crit"
Ens trobem davant d’una obra amb un personatge que està cridant i que es troba sobre un pont, al seu darrere hi ha un paisatge marítim. L’obra està dividida en tres plans diferents:
- En el primer pla, trobem el personatge principal.
- En el segon pla, hi ha dos personatges al final del pont que apareixen desvinculats de l’acció principal.
- En un tercer pla, s'observa un paisatge marítim.
Respecte a les línies dominants, hi ha un predomini de les línies ondulades que apareixen a la part dreta del quadre, encara que a la part esquerra abunden les formes horitzontals. La barana divideix l’obra en dues parts, creant un desequilibri visual i, alhora, donant-li profunditat.
Quant al color, abunden les tonalitats càlides com el taronja del cel i el groc. També apareix el color blau. Aquesta combinació intenta expressar l’interior del personatge. Les pinzellades són amples i li donen dinamisme. La tècnica utilitzada és oli sobre tela i l’estil que predomina és l’expressionista, que ofereix una visió subjectiva de la realitat.