Anàlisi de 'Tot l'Enyor Demà': Salvat-Papasseit i el Modernisme

Anàlisi de 'Tot l'Enyor Demà' de Salvat-Papasseit

Introducció al Poema i l'Autor

«Tot l'enyor demà» és un poema de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Està inclòs dins L'Irradiador del port i les gavines, publicat l'any 1921. Així, en el mateix títol del llibre, en parlar d'un focus que il·lumina el cor, ja apareix la inquietud del propi autor per incorporar avenços tècnics a l'art. Com a conseqüència, a banda de ser un llibre líric, també conté mostres de futurisme. En ell també comença a treballar la mitificació de la realitat amb poemes de la vida quotidiana, com aquest.

L'escriptor, conegut sobretot com a poeta, de formació autodidacta i extracció proletària, és un dels representants més significatius de l'avantguarda històrica a Catalunya. Tanmateix, de seguida se li va declarar una tuberculosi greu que influí decisivament en la seva obra i el va dur, finalment, a la mort. Aquest és un poema líric i, concretament, pertany al subgènere de l'oda, ja que s'hi expressa una emoció. Possiblement, és el poema més significatiu, en què va desgranant tot de realitats viscudes i sentides, mínimes i insignificants, però plenes de batecs de vida.

Estructura Mètrica i Rima

El poema consta de tretze estrofes, en les quals no se segueix cap regularitat mètrica. A més, apareixen els versos trencats per tal de donar una pausa més extensa i una musicalitat particular al text. Tot i això, hi podem trobar alguns versos de deu i dotze síl·labes ben explícits; tanmateix, reunificant-ne alguns dels trencats, ens trobarem que són perfectes decasíl·labs i alexandrins.

La rima és lliure, és a dir, no segueix cap tipus de pauta respecte a les terminacions dels versos. Aquesta és una tècnica innovadora per a l'època, que fa que el poema es converteixi en una sèrie d'afirmacions o sentències que acaben de manera sobtada i arbitrària.

La Perspectiva del Poeta: Intimisme i Malaltia

Des d’un punt de vista intimista, vitalista i optimista, el poeta contempla la vida quotidiana del barri, encara que ho fa amb una mica de nostàlgia. La seva malaltia l’obliga a estar tancat i al llit, i a través del poema pot retornar al carrer. Fa una descripció en moviment, i el valor d’aquesta descripció consisteix en el dubte que expressa sobre si ho podrà veure i gaudir de nou.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

El Preàmbul: Els Cinc Primers Versos

Els cinc primers versos del poema conformen el preàmbul. Des de l’interior de la seva habitació, la imaginació el transporta a l’exterior, per això es disposa a descriure tot allò que no pot gaudir a causa de la malaltia. Des dels primers versos, escrits en primera persona, apareix el jo poètic. Per tant, és una literatura feta des de l’experiència, cosa que li confereix un to intimista al text.

En els versos segon i tercer trobem una contradicció entre l’adjectiu “malalt” i el sentiment d’alegria que ens anuncia el to optimista del poema. De fet, en el títol Salvat-Papasseit crea una paradoxa, ja que enyora el demà, és a dir, una cosa que no ha succeït encara. L’explicació rau en el fet que el poeta va emmalaltir de jovenet, cosa que, a més, confereix un sentit nostàlgic.

La Part Central: Descripció del Barri (Versos 6-56)

En la part central, dels versos sis al cinquanta-sis, s’hi descriu el paisatge i l’ambient habituals: les feines menudes de cada dia, la gent atrafegada, els gestos, les corredisses, les veus i les converses. En definitiva, petites estampes de barri que s’encadenen i descriuen el discurs d’un dia qualssevol al carrer. Tanmateix, la rutina que reflecteix el poema no avorreix, sinó que, al contrari, es converteix en poesia.

En el primer vers d’aquesta part central, la llum, la claror i les flors, que embellixen l’espai urbà, atorguen un punt de vista vital i optimista. Tot seguit, comencen a aparèixer un seguit de personatges i elements:

• La noia jove: Sinònim de vida i bellesa, descrita en diminutiu per fer la descripció més tendra. Acaba l'estrofa amb una rialla que denota joventut i sensualitat.
• El noi dels tramvies: Puja i baixa corrent, aportant dinamisme i contrastant amb la immobilitat del poeta.

Elements Futuristes i Dinamisme Urbà

• El tramvia: Denota valors futuristes i avantguardistes, ja que remet al modernisme i al dinamisme.
• El carter: La seva feina, aparentment petita, genera incertesa al poeta si no porta cap lletra, reflectint la incertesa de la vida mateixa.
• L'aeroplà: Un invent extraordinari que fa aixecar la vista del poeta, un altre element de modernitat.

Personatges i Escenes Quotidianes

• Les dones matineres: Es lleven d’hora per triar la mercaderia de més qualitat al mercat, una altra mostra del dinamisme. Porten cistells amb cols, carn (si era cara) i cireres, que embellixen el text.
• L'adroguer: Mol el cafè a la botiga i crida les noies. Elles responen amb un somriure clar que denota vitalisme i brillantor. El baume (aroma del cafè) es compara amb els somriures sensuals de les noies per la seva agradable sensació.
• Els nens: Com és dijous, juguen al carrer, afegint tràfec al barri.
• Els carreters: Es poden adormir mentre treballen perquè els cavalls, assenyats, segueixen les roderes. El carreter es troba sota una lona que es mou com si ballés.

Detalls Personals i la Pèrdua

A partir del vers quaranta-nou, abandona la vida de barri i afegeix petits detalls que, per al poeta, es converteixen en importants. Això és degut al fet que la malaltia el priva de poder gaudir-los. En particular, parla del vi que no veu i del pa i l’escudella que fa tant que no tasta. Però sobretot dels amics, que haurà d’esperar que el vinguin a veure. En general, són coses que passen a ser molt importants quan es deixen de posseir.

El Colofó: La Mort i la Vida (Darreres Estrofes)

I en últim lloc, i no per això menys important, s’inicia el colofó que conclou l’obra. D’aquest bloc formen part les dues darreres estrofes. Llavors és quan, amb el condicional, expressa el dubte perquè no sap si podrà llançar-se de nou a la vida en plenitud. Per tant, d’altra banda, explica tot allò que es trobaria si no s’aixequés i ho introdueix amb el mateix vers amb què va iniciar l’escena de barri a la primera estrofa: “Heus aquí el que m’espera”.

Allò que l’espera és la Mort, representada com un buit. El fet que estigui morint no li fa adoptar un to tràgic; conseqüentment, mai abandona el to optimista. Això ho podem observar en el moment en què diu que, encara que ell no sigui en el miracle de la vida, aquesta continuarà i els altres ho podran veure. Finalment, afegeix que, irremediablement, ell malalt i tots els altres sans, a la curta i a la llarga, ens haurem d’enfrontar a la Mort, que és possible gràcies al fet que hi ha Vida. Escrivint-los en majúscula, personifica aquests dos termes.

Conclusió: Poètica i Temes Centrals

En conclusió, durant gairebé tota l’obra, Joan Salvat-Papasseit descriu el seu barri, un espai poètic estimat pel poeta. De fet, és a la Barceloneta on hi va passar la infantesa i s’hi establí de gran. El poema es caracteritza per l’ús dels espais en blanc i dels versos esglaonats, disposats de manera que, sense signes de puntuació, conviden a trencar la lectura dels versos i remarquen en el discurs alguna idea o imatge grata al poeta. Aquesta tècnica és pròpia del futurisme.

Però, tot i això, es tracta d’un poema on es planteja una poètica alternativa a l’avantguardista: la d’un realisme intimista que contempla la quotidianitat del seu barri i la fixa en el poema d’una manera vitalista i optimista. Si la malaltia l’obliga a no moure’s del llit, el poema li permet retornar al carrer. El vers reprèn el tràfec de la normalitat.