Estructura i Anàlisi dels Episodis Amorosos
Marc Geogràfic i Escenaris
- Les aventures amoroses estan limitades a un marc geogràfic únic: l’Imperi Grec. Sobretot a la capital, Constantinoble, amb l’epicentre al palau imperial.
- Secundàriament, en ambients propers a la cort: la ciutat de Pera, a escassa distància, i el castell de Malveí.
Dinàmica Narrativa i Comèdia d'Embolics
- Sovint hi ha una dinàmica de comèdia d’embolics: entrades i sortides d’estances, amagatalls, portes que s’obren i es tanquen, fugides cames ajudeu-me, entrevistes clandestines, enganys i mentides.
El Temps a Tirant lo Blanc
Temps Extern (Històric)
- El temps extern, històric, és gairebé contemporani del moment d’escriptura de l’obra.
- El *Tirant* transcorre entre 1450 i 1462, aproximadament, dates molt properes al període de redacció de la novel·la, que comença el 1460 i culmina amb la seva publicació, el 1490.
- Atès que passen dos anys abans que Tirant arribi a Grècia i que el naufragi al nord d’Àfrica imposa un parèntesi de quatre anys en la peripècia bizantina, fixem l’interval 1452-1457 per al sojorn inicial a l’Imperi i 1461-1462 per a la tornada, fins al desenllaç.
Temps Intern (Durada de l'Acció)
- El temps intern, la durada de l’acció, abasta onze anys i mig per a tota la novel·la.
- Quant als episodis sentimentals seleccionats:
- La primera estada a Constantinoble s’allarga un quadrienni i un semestre.
- El retorn dura un any.
- La nostra lectura comprèn, doncs, cinc anys i mig, gairebé la meitat de la ficció sencera.
Ordre Narratiu i Focalització
- Com que es tracta d’una antologia temàtica que només contempla l’anècdota amorosa, es perd la trama paral·lela que organitza aquesta part del *Tirant*: l’alternança entre seqüències sentimentals i bèl·liques.
- Aquesta alternança és compatible amb la linealitat general d’una narració que avança a l’ensems que la biografia del protagonista.
- Consegüentment, domina l’ordre cronològic, gestionat per un narrador omniscient.
- Amb tot, hi ha puntuals ruptures de la temporalitat: flashbacks i somnis, que impliquen que es cedeixi la paraula a un segon narrador, ara intern.
Intertextualitat i Motius Argumentals
- Es parteix d’un fons argumental universal, amb motius i tòpics manllevats de tradicions diverses: clàssica grecollatina, matèria de Bretanya, amor cortès, *dolce stil novo*, *fabliaux*, Boccaccio, entre d’altres.
- Aquest joc intertextual constant s’erigeix com un dels trets identificadors del *Tirant*.
