Avantguardes artístiques i literàries i teatre català del segle XX

Les Avantguardes Artístiques i Literàries

Les avantguardes van ser moviments artístics i literaris que van sorgir a principis del segle XX, caracteritzats per la seva ruptura amb les tradicions i la recerca de noves formes d'expressió.

• Cubisme

  És un moviment artístic que té com a màxim representant Pablo Picasso. En literatura, el cubisme incideix en el desig de molts autors de representar les coses des de diverses perspectives, analitzant-les amb més profunditat.

• Futurisme

  Proclama el rebuig frontal del passat, de la tradició, i defensa un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat, el progrés i els valors de la joventut. Prohibeix el sentimentalisme en l'art.

• Dadaisme

  És un moviment artístic i literari del segon i tercer decennis del segle XX que es caracteritza per la revolta contra la cultura de l'època.

• Surrealisme

  És una revolució cultural, ja que proposa un capgirament de les idees, de les imatges, dels mites i dels hàbits mentals que condicionen el nostre coneixement particular del món.

Guillaume Apollinaire i el Cal·ligrama

Guillaume Apollinaire és un autor relacionat amb el cubisme. Va ser el gran mestre del cal·ligrama, una creació poètica visual que recorre a la disposició de les paraules per tal de presentar el contingut en paisatges, dibuixos, etc.

Josep Vicent Foix: Poeta de les Avantguardes

En 1925 va publicar la Revista de Poesia, en la qual fa un balanç del moviment futurista i reivindica un nou moviment, el surrealisme. Abans de la guerra, Foix va publicar Gertrudis, un llibre en prosa, amb influència del futurisme, cubisme, dadaisme i surrealisme.

En 1949 publicà Les irreals omegues. Són poemes escrits en vers lliure i amb títols molt llargs, d'estil barroc.

El Teatre del Segle XX: Tendències Clau

Al llarg del segle XX i especialment després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen a Europa i als Estats Units diverses tendències teatrals:

• L'Existencialisme

  Es preocupa pel sentit de la vida, molt influït per l'experiència traumàtica de les dues guerres mundials, amb autors com Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

• El Teatre Nord-americà

  Planteja els conflictes des d'una perspectiva pessimista i crua, amb autors com Tennessee Williams i Arthur Miller.

• El Teatre de l'Absurd

  Considera que l'ésser humà no actua per principis racionals, amb autors com Eugène Ionesco i Samuel Beckett.

• El Teatre Èpic

  Proposa un teatre per a transformar el món, que desvetlli en l'espectador la capacitat d'observació i crítica. El representant més important és Bertolt Brecht.

Josep Maria de Sagarra: Dramaturg Català

Va néixer a Barcelona. La seva obra teatral es divideix en dues etapes:

• L'Etapa de Preguerra (des de 1918)

  Sagarra crea un gènere que anomena poema dramàtic, en el qual presenta una sèrie de conflictes passionals, ambientats en una Catalunya mitificada, protagonitzats per figures característiques de la societat tradicional. És un teatre comercial perquè no planteja situacions polèmiques ni conflictes socials.

• L'Etapa de Postguerra

  S'inicia després de la Guerra Civil. Sagarra no va poder representar cap obra durant anys, perquè era prohibit dur a escena obres en català.