Anàlisi de les Forces Opositores a la Restauració

L'oposició a la Restauració és representada pel republicanisme, carlisme, nacionalisme català i basc, l'anarquisme i el socialisme.

- Unió Republicana (1903): Nicolás Salmerón

Programa: restaurar la constitució de 1869, proclamar la República i convocar corts constituents.

Victòries: 1903 i 1905 a Madrid, Barcelona i València.

- Partido Republicano Radical (1908): Alejandro Lerroux

Feia servir un discurs radical, demagògic i revolucionari. Era anticatalanista.

Quan, al 1908, Unió Republicana s'uneix a Solidaritat Catalana, funda el seu partit.

Al 1910 (després de la Tràgica) perd influència a Catalunya. Es modera i es trasllada a Madrid.

- Blasquisme: Vicent Blasco Ibáñez

A València, va impulsar el blasquisme, un moviment populista i anticlerical que tenia semblances amb el lerrouxisme.

- Lliga Regionalista (primeres dècades del XX): Prat de la Riba i Francesc Cambó

Vol l'autonomia de Catalunya, modernització i descentralització estatal.

Èxit a les eleccions del 1901. Divisió entre els que volen negociar amb Madrid i els que no.

- Centre Nacionalista Republicà (1906): Lluís Domènech i Montaner

Es definia com a nacionalista, democràtic i republicà.

- Solidaritat Catalana (1906): Fundada com a rebuig a la llei de jurisdiccions.

Victòria: 1907

- Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): Neix amb la crisi de Solidaritat. S'alinea amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi), que suposa la desfeta electoral al 1914 i la seva desaparició al 1916.

- Partido Tradicionalista (1919): Juan Vázquez Mella

Escissió del partit de Ramón Nocedal arran de la Primera Guerra Mundial.

- Comunión Tradicionalista (1931): Carlins, integristes i tradicionalistes es van unir en un sol partit.

- PSOE: Augmenta el nombre d'afiliats a inicis del segle XX. Al 1910, conjunció republicano-socialista amb els líders Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Indalecio Prieto...

- Partit Comunista d'Espanya (1921): José Díaz i Dolores Ibárruri.

Davant la negativa del partit d'adherir-se a la Internacional Comunista de Lenin.

- Unió Socialista de Catalunya (1923): Creada per una escissió de la federació catalana del PSOE.

- Partit Nacional Basc (PNB): Augmenta la seva presència i crea el seu sindicat: Solidaritat de Treballadors Bascos.

- Nacionalisme Gallec: Existència del gallecisme cultural. Reivindiquen la llengua.