Anàlisi de Futbol de ribera i altres contes de Moncada

Futbol de ribera (Cristòfol, l'Oliver i Castells)

El Segre gairebé tocava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'Ebre, de manera que les pilotes que sortien del terreny anaven a parar a un dels dos rius. Un diumenge, l'equip del poble jugava contra l'equip de la Vila dels Monegros; tot el poble estava present i el riu Segre baixava ben ple.

Els forasters no van parar de fer faltes i l'àrbitre no en va xiular ni una; el públic s'anava escalfant per moments. Tot i que el partit anava malament, ja que l'equip local anava perdent, va succeir el que menys s'esperaven: l'equip del poble va guanyar gràcies a la força amb què baixava el riu Segre, que va anar desbordant el camp. Com que els forasters no havien vist mai un riu, es van atemorir i l'equip del poble va fer sis gols.

Estil i estructura del relat

• Estructura: Crònica.
• Llenguatge: Entenedor, marcat per l'oralitat (sembla que parli directament amb el lector).
• Estil: Concís, utilitza les paraules justes i necessàries; utilitza l'humor i la ironia.

Senyora Mort: Carta de Miquel G.

Aquest text està escrit en forma de carta. Miquel Dalmau vol escriure una missiva però no en sap, i fa que Miquel G. l'escrigui des d'El Cafè de la Granota. Ell havia estat barquer i transportava gent d'una banda a l'altra del riu, però el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar-lo.

En quedar-se sense feina es dedicà a ser miner, però un dia l'apotecari va ensenyar-li un quadre on apareixia una barca similar a la seva. Representava l'escena de Caront, el barquer que transportava els morts i que simbolitzava el pas a l'altra vida. Sabent això, Miquel G. fa la petició a la Senyora Mort per fer de barquer en el més enllà quan li arribés l'hora, per tal que Caront, ja vell, pugui descansar.

Estructura narrativa

Es defineix com un soliloqui epistolar.

Preludi de traspàs

L'àvia està estirada al llit mirant tota la gent que ha anat a veure-la per fer-li més fàcil la mort. Però l'àvia té por i la tia Ramona recorda el que va fer. La tia Ramona recorda perfectament el dia en què l'avi va arribar a casa i va anunciar a l'àvia que plantaria una figuera al pati. A l'àvia no li va agradar la idea, ja que només hi trobava defectes, però l'avi ho va fer igualment.

L'àvia no va dir res en contra de la figuera mai més, però el ressentiment se la menjava per dins fins que, quinze minuts després de la mort de l'avi, va tallar la figuera. Per això l'àvia no vol morir-se: perquè sap que fa quinze anys que l'avi l'espera per passar-li comptes.