Mercè Rodoreda: etapes de la seua obra literària

Resum

El text repassa la trajectòria literària de Mercè Rodoreda (1908-1983), marcada per fets personals i socials com l'exili i les relacions sentimentals. Divideix la seua obra en tres etapes: anys d'aprenentatge, maduresa i vellesa. També destaca el seu paper com a una de les grans narradores del segle XX, amb un tractament psicològic profund i un estil poètic simbolista.

Punts clau

Mercè Rodoreda va viure entre 1908 i 1983 i la seua obra està marcada per l'exili i per fets personals i socials.
La seua obra es divideix en tres etapes: anys d'aprenentatge (adolescència), maduresa i vellesa.
Del període d'aprenentatge només es salva la novel·la ''Aloma'', que ella mateixa rebutja en la resta de les seues obres.
La segona etapa, la maduresa, està representada per ''Plaça del Diamant'' i tracta la pèrdua de la joventut i la lluita per aconseguir la maduresa.
La tercera etapa, la vellesa, es relaciona amb la problemàtica de la mort.
Rodoreda és considerada una de les grans figures de la narrativa del segle XX, pel seu tractament psicològic dels personatges, la temàtica femenina i un estil poètic carregat de simbolisme.

Posa't a prova

Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el ''Prudenci Bertrana'' de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Quenau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes (Cortázar) i Catalanes (Calders). Utilitza la improvitsació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il lusió i les imatges esteriotipades amb una gran capacitata analítica. Ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúides que intenten desmuntar les tòpiques convencions. Conrrea la novel la (la magnitud de la tragèdia) tot barrejant els tons festius amb angoixes i enganys. Sobreïx, però, en els reculls de contes (Uf va direll; El perquè de tot plegat) on descriu i analitza temes quotidians amb un to irònic , crític i absurd. Finalment amb la literatura periodística es decanta per una escriptura ràpida que reduïx al ridícul tota mena de discursos, en especial els que anomena fonomentalistes més oo menys disfressats de progresisme.

L'obra de Mercé Rodoreda (1908-1983) ha estat marcada pels fets socials i vitals que li tocà viure: el seu avi matern li va ensenyar a estimar la seua llengua i país, el matrimoni amb el seu oncle, l'exili i les relacions sentimentals. Començà a escriure contes, però també escrigué poesia, teatre i , especialment, novel la. Podem dividir la sea obra en tres etapes, la primera: anys d'aprenentatge (adolecencia) que després rebutja a totes les seues obres, excepte a ''Aloma''. La segona: la maduresa (perdua de la joventut o lluita per aconseguir la maduresa)''Plaça del dramast''. Y la tecera: la vellesa (problemàtica relacionada amb la mort). Mercé Rodoreda cal considerar-la com un dels cims de la narrativa del S:XX, caracteritzada pel profund tractament psicològic dels personatjes, la incidència en la temàtica femenina i un estil poètic carregat de simbolisme. Rep influències europees: Wolf,Prast, Mos...

Preguntes freqüents

Quines són les etapes de l'obra de Mercè Rodoreda?

El text distingeix tres etapes: els anys d'aprenentatge (adolescència), la maduresa i la vellesa. Cada una es relaciona amb temes vitals diferents.

Quina és l'obra més representativa de la maduresa de Rodoreda?

El text cita ''Plaça del Diamant'' com a obra de la segona etapa, centrada en la pèrdua de la joventut i la lluita per la maduresa.

Per què Rodoreda és considerada un referent de la narrativa del segle XX?

Pel tractament psicològic profund dels personatges, la incidència en la temàtica femenina i un estil poètic carregat de simbolisme.