Anàlisi de les Grans Cròniques Medievals Catalanes i Ramon Llull
Anàlisi de les Grans Cròniques i Autors Clau
Crònica de Jaume I
El rei va coordinar la seva redacció. Té una intenció didàctica i un llenguatge viu. Emfasitza el providencialisme.
Crònica de Bernat Desclot
Descripció i Cronologia
És la més antiga de les quatre grans cròniques. La va iniciar el 1283 i estaria enllestida el 1288. No se sap qui era l'autèntic cronista.
Contingut
- El relat dedica una part dels capítols inicials a fets anteriors al naixement de Jaume I fins a Pere el Gran.
- La resta de l'obra es dedica als nou anys en què regnà Pere el Gran (1276-1285).
Ramon Muntaner
Abast i Temes
Relata un període des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Els principals episodis són les conquestes de Sícilia i Calàbria. Muntaner es reserva el protagonisme per als reis.
Característiques Principals
- Nacionalisme.
- Providencialisme.
- El llenguatge viu i directe.
- Sembla destinada a la lectura en veu alta.
Crònica de Pere el Cerimoniós
Se centra en els regnats seu i del seu pare, Alfons el Benigne. El relat té un to més justificatiu que d'heroisme èpic. Se centra en les intrigues de la cort.
Ramon Llull: Un Cas Únic
És un cas únic a les literatures romàniques per tres raons:
- Primer autor no anònim que escriu en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics.
- Va fixar el model de català i els autors posteriors el prengueren com a referent.
- La seva obra s'inscriu en dues de les característiques de la literatura medieval: teocentrisme i propòsit didàctic i moralitzador.
(Neix a Mallorca el 1216 i mor el 1316. Estava casat i amb dos fills i feu vida cortesana fins als 31 anys. En compondre un poema trobadoresc per una dama, se li va aparèixer Jesucrist crucificat. Va deixar la família i la cort i es va dedicar a predicar.)
Bernat Metge i l'Humanisme
Context
L'obra forma part del corrent de pensament i artístic del segle XIX (Humanisme), un corrent situat entre l'Edat Mitjana i el Renaixement. S'inicia a Itàlia. Defensaven una represa dels antics grecollatins per seguir els ideals de mesura i escepticisme.
Arribada a la Corona d'Aragó
L'Humanisme arriba a la Corona d'Aragó gràcies als reis Joan I i Martí l'Humà i dels funcionaris de la Cancelleria Reial (on treballava Bernat Metge).
La Cancelleria Reial era un organisme administratiu que s'encarregava de redactar els documents oficials de la reialesa, la noblesa i el clergat.