Anàlisi històrica de la Setmana Tràgica de 1909

Resum

Aquest document analitza les causes de la Setmana Tràgica de 1909, vinculades a la Guerra del Marroc i a l'embarcament de tropes al port de Barcelona. Explica la revolta, la vaga general i la repressió posterior, així com la dimissió de Maura. També recull els canvis polítics i socials que va provocar: el nacionalisme republicà, l'aproximació socialista i la consolidació de l'anarquisme amb la CNT.

Punts clau

La Conferència d'Algesires de 1906 va acordar el repartiment del territori marroquí entre França i Espanya.
L'enviament de tropes des del port de Barcelona el 18 de juliol de 1909 va desencadenar la revolta.
La vaga general a Catalunya es va convocar el dia 24 de juliol i va incloure barricades, assalts de fàbriques i cremes d'esglésies i convents.
Més de 1.500 persones van ser detingudes i jutjades, i cinc van ser executades, entre elles Francesc Ferrer i Guàrdia.
Maura va dimitir i Segismundo Moret va ser nomenat president pel rei Alfons XIII.
La CNT va ser fundada el 1910 com a gran sindicat obrer anarquista.

Posa't a prova

Causes de la Setmana Tràgica

Els fets van estar estretament vinculats a la Guerra del Marroc. França i Espanya havien acordat, en la Conferència d'Algesires de 1906, repartir-se el territori marroquí per impedir l'entrada d'altres potències europees.

L'interès d'Espanya era estratègic i econòmic (explotació de mines i obres públiques). A més, els militars ho consideraven una compensació per la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. No obstant això, els nadius o rifenys, organitzats en cabilas, combatien les tropes espanyoles causant nombroses baixes. Per aquest motiu, el govern va decidir enviar més tropes a la zona, que havien d'embarcar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909.

Fets: La revolta de 1909

Grups de republicans, socialistes i anarquistes es van amotinar al port per evitar l'embarcament d'aquests soldats i protestar contra la guerra. Una setmana després, el dia 24, es va reunir un comitè de vaga format per aquests grups per convocar una vaga general a Catalunya.

A la vaga van seguir:

Barricades i durs enfrontaments amb les forces de l'ordre.
Assalt de fàbriques.
Cremes d'esglésies i convents (uns 80).

El govern de Maura va declarar l'estat de guerra (suspensió de les llibertats de reunió i associació) i va ordenar patrullar a l'exèrcit. A finals de mes es va controlar la situació.

Conseqüències i impacte polític

Van ser detingudes i jutjades per rebel·lió més de 1.500 persones. Els tribunals militars van dictar més de 15 condemnes a mort, sent executades 5 persones, entre elles Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d'haver inspirat i donat suport a la rebel·lió. Aquesta actuació del govern va ser molt criticada per un sector de la premsa nacional i europea.

Com a conseqüència, Maura va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII, que li va ser acceptada, nomenant president a Segismundo Moret, líder del Partit Liberal.

Canvis en el panorama polític i social

Nacionalisme: Els grups nacionalistes catalans busquen una entesa política amb els republicans catalans, sorgint així un nacionalisme de caràcter republicà que posteriorment es denominarà Esquerra Republicana.
Socialisme: Els socialistes s'aproximen a aquest bloc per anar en coalició en futures eleccions per derrotar els dos partits monàrquics tradicionals: el liberal i el conservador.
Anarquisme: Els anarquistes tracten també de consolidar la seva acció creant a nivell nacional la CNT (Confederació Nacional del Treball), el gran sindicat obrer anarquista fundat el 1910.

Preguntes freqüents

Quina va ser la causa immediata de la Setmana Tràgica?

L'embarcament de tropes cap al Marroc al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909. Els republicans, socialistes i anarquistes es van amotinar per evitar-lo i protestar contra la guerra.

Qui va ser Francesc Ferrer i Guàrdia?

Va ser acusat d'haver inspirat i donat suport a la rebel·lió i va ser executat. La seva condemna va ser molt criticada per part de la premsa nacional i europea.

Què va passar amb el govern de Maura?

Maura va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII, que la va acceptar, i va nomenar president Segismundo Moret, líder del Partit Liberal.