Anàlisi de 'Laura a la ciutat dels Sants' — novel·la psicològica i personatges

1. Josep Carner afirmava...

La novel·la, a diferència de la poesia, es basa en constatar la realitat. La poesia és més alada i lliure; té la possibilitat de crear aquesta «ciutat quimèrica». Josep Carner va fer aquesta afirmació dins la crisi literària en la qual el gènere de la poesia era el més valorat, considerat l’adequat perquè ordenava la realitat des de la distància i la intel·ligència. Per tant, el gènere novel·lístic va quedar aparcat i va passar a un pla secundari. Quan Llor va publicar Laura a la ciutat dels Sants el 1931, ho va fer enmig d’aquesta discussió. La publicació d’aquesta novel·la suposà un gir cap a la novel·la de caràcter psicològic, i fou quan la novel·la semblà recuperar-se.

2. Exposeu els elements temporals...

Un element molt característic és la boira. La mencionen per primera vegada quan la Laura i en Tomàs estan anant a Comarquinal a l’inici de la història, dient que abriga la ciutat. La boira enmarca la ciutat, representant que aquesta està apartada de la resta de la societat i dels nous ideals. També oculta tant la hipocresia dels habitants de la ciutat com els sentiments que la Laura sent cap a en Pere. A més, la boira simbolitza la soledat i l’aïllament de la pròpia Laura.

3. Definiu novel·la psicològica...

La novel·la psicològica es caracteritza per analitzar a fons els personatges i per utilitzar recursos com el monòleg interior. Estava basada també en els estudis de Sigmund Freud, metge que va aprofundir en la psicologia i que va començar a analitzar i explicar el per què del comportament dels seus pacients: el psicoanàlisi. Llor va adoptar com a referents Freud, Marcel Proust, Italo Svevo i Dostoievski; tots ells són autors coneguts per la presència del psicoanàlisi en les seves novel·les, on també incorporaven el monòleg interior, canvis de narrador i de temps.

4. Llegiu aquesta declaració... «Però deixa estar en Pere,

«Però deixa estar en Pere...» Aquestes paraules pertanyen a la Teresa, germana d’en Tomàs i membre de la família Muntanyola, una família burgesa que controla un gran patrimoni. La Teresa diu aquestes paraules a la Laura perquè s’adona del que ella sent per en Pere; alhora, s’adona que, per desgràcia, entre la Laura i en Pere hi ha sentiments amorosos. Això fa que la Teresa comenci a sentir encara més ràbia, mania i odi cap a la protagonista, ja que pensa que la Laura li està traient el seu germà, el seu lloc a casa i també el seu primer amor.

5. Llegiu atentament aquest fragment «No tinc gaire paciència»

Aquestes paraules les diu en Tomàs a la seva germana Teresa, la qual maltracta sovint i té com a esclava i ama de casa. En Tomàs és un home molt tradicional i amb una mentalitat masclista; és groller i es considera superior, amb dret a posseir tot allò que vol. Mostra més interès pels diners que per la seva pròpia dona, la Laura, a la qual només vol per fardar pel carrer. Tot i pretendre ser dur i independent, en realitat s’hi deixa influenciar molt per la seva germana Teresa.

6. Llegiu atentament aquest fragment «Amb mi serà més feliç.»

Això ho diu en Pere, un jove de 27 anys que ha tornat a Comarquinal després d’estudiar per ser advocat. La seva família l’estima perquè és universitari i ell presenta el físic d’un jove seductor. En Pere s’enamora profundament de la Laura i li dedica aquesta frase; però la Teresa, envejosa del romanç, s’encarrega perquè aquest desig no funcioni. La passió d’en Pere per la Laura passa per tres fases: a la primera, l’adora i es diu que només sent pietat per ella; a la segona, es reconeix enamorat però no gosa anar més enllà; i a la tercera, intenta aprofitar-se d’ella en el despatx esmentat.

8. Llegiu aquesta declaració d’un personatge «Quedar-se al convent?»

La Laura pronuncia aquestes paraules al final de la història, quan decideix que ja és hora d’abandonar la vida infeliç que feia a Comarquinal i tornar a Barcelona. Allà comença a treballar en un convent de monges per poder ajudar i educar altres noies perquè no hagin de passar el que ella va viure. Gràcies a la mala experiència viscuda a Comarquinal, arriba a entendre la importància d’una bona educació per a tothom. Aquesta estada al convent la viu amb relativa felicitat, dedicant-se a activitats que li agraden de veritat.

9. Definiu acuradament els tres personatges principals...

• Laura: Només ha rebut educació musical per part del seu pare i coneix artistes com Mozart o Bach, però no té formació en gramàtica ni geografia. Coneix els noms de figures com Napoleó, Llull o Dante, però no sap qui són. La primera vegada que experimenta allò que seria l’amor és amb en Tomàs.
• Tomàs: No ha hagut d’estudiar mai, ja que és l’hereu de la casa. Abans de casar-se amb la Laura ha tingut aventures amoroses amb diverses noies.
• Teresa: L’han educat només per ser mestressa de casa i no té cap mena de formació intel·lectual. Tampoc té experiència amorosa ni educació en l’àmbit sentimental.

10. Expliqueu detalladament el triangle amorós...

Teresa: S’enamora d’en Pere des de molt jove. S’adona dels seus sentiments quan el veu banyant-se en un llac a l’estiu; són sentiments que aviat reprimeix i dels quals en pren consciència vint anys després. Prèn consciència de l’amor i del desig que sent per en Pere i s’adona que la Laura sent el mateix. La gelosia la porta a fer una venjança contra la seva cunyada: fa córrer el rumor que la Laura està amb en Pere. Quan s’assabenta de la declaració d’ell a la Laura, consegueix anar-se’n a les Aulines, on intenta oblidar-ho tot. Finalment, la Teresa li confessa tot a la Laura durant una discussió.

Pere: Mai no s’assabenta dels sentiments de la Teresa. Ell està enamorat de la Laura; és un amor pur, alimentat per les llargues tardes que passen junts. Creu que si hagués conegut la Laura a Barcelona no s’hi hauria fixat. Quan la Laura s’ha d’anar a les Aulines, en Pere decideix oblidar-la i creu haver-ho aconseguit, fins que ella torna; aleshores descobreix que la Laura no és la mateixa i apareix un Pere més real: egoista i que només busca el seu propi benefici. Quan la Laura li demana fugir, ell primer la rebutja perquè no vol ser la segona opció; finalment, quan la Laura el convenç, ell intenta aprofitar-se’n.

Laura: La Laura s’enamora del Pere de l’inici de la relació, del Pere que sent un amor pur per ella, i aquest serà el Pere que ella idealitzarà durant la seva estada a les Aulines. Quan torna, finalment coneix el Pere de debò, sobretot al final de la novel·la, quan el seu marit i la seva cunyada l’han fet fora de casa i ella decideix marxar per voluntat pròpia. Quan no té on anar, decideix fugir amb en Pere, com ell li havia promès, i ell s’aprofita d’ella.

11. La hipocresia dels falsos sants

La hipocresia dels «falsos sants» es relaciona directament amb Comarquinal, una ciutat envoltada d’una boira simbòlica que remarca una comunitat marcada per la crítica i la falsedat. Aquest títol és una ironia que aborda un dels temes centrals de la novel·la: la hipocresia de la burgesia d’aquella època. El desig de la burgesia d’aparentar portar una vida d’acord amb les seves creences religioses i la crítica que exerceixen sobre qui no encaixa en la seva manera de fer provoquen que la Laura estigui envoltada de persones que es diuen «sants» però que no ho són: són xafarderes, malintencionades i de falsa religiositat.

12. La dona insatisfeta

Es tracta del tòpic de la dona que desitja escapar de l’avorriment i que idealitza l’amor, una realitat sovint allunyada del que espera. Aquest tòpic es troba en dones que s’aventuren a cercar la seva llibertat, com en l’exemple de la Laura. Laura està inclosa en aquest mite perquè, a la novel·la, es casa amb en Tomàs després de conèixer-se només uns dies. Ha estat obligada a viure un estil de vida en què tot ha estat decidit pel seu marit; això implica que ha viscut una vida insatisfeta i no com ella voldria. La Laura ha estat sotmesa a maltractament psicològic per part de diverses persones al seu entorn.