Anàlisi de 'Le Déjeuner sur l'herbe': Tècnica i Significat

Elements pictòrics

El que més destaca d’aquesta obra és el seu tractament a base d’amples taques de color. El dibuix de les figures manca de línies de contorn. La pinzellada és solta. Té, especialment en el fons, un tractament esbossat.

Tot i ser una escena de paisatge, la il·luminació és poc natural. El pintor ha invertit el focus de llum que prové del fons. Per tant, la font de llum que destaca els personatges del davant no és coherent amb la il·luminació ambiental i resulta d’una intensitat fotogràfica, que elimina els tons mitjans. No hi ha, per tant, tractament de clarobscur. Els colors són plans. Es passa de la llum a l’ombra directament i els cossos es retallen sobre el fons.

Hi ha un marcat contrast entre els negres dels vestits masculins i la claredat crua de la dona nua. Tot envoltat per una gran varietat de verds i pels grocs, vermells i blaus del primer terme. Colors plans i foscos es juxtaposen sense gradacions.

La perspectiva trenca amb concepcions tradicionals. El punt de vista és molt alt. La dona del fons, en contrast amb la barca de la dreta, és massa gran i està situada sobre els caps dels tres personatges del primer terme, com si flotés.

Composició

La composició s’organitza en tres franges horitzontals. La inferior conté el bodegó, la del mig aplega els tres personatges principals i la superior presenta una dona remullant-se en un rierol. Un triangle centrat amb vèrtex superior al punt de fuga sobre la dona del rierol, que conté les figures dels quatre personatges i la clariana del fons, unifica el conjunt. Dintre d’aquest trobem a l’esquerra un altre triangle format per la model nua i l’home darrere seu, i a la dreta un triangle amb l’altre home. La seva cama flexionada i la de la dona nua repeteixen aquest motiu triangular.

Temàtica i font

El tema inclou paisatge, nu femení, escena campestre i bodegó.

Significat

Una dona completament nua acompanyada de dos homes vestits seuen a la gespa, mentre una altra dona allunyada del grup es refresca en un rierol. A la part inferior esquerra llueix un bodegó entre els vestits de les dones. La dona despullada és una model coneguda, Victorine Meurent, amant del pintor. Els dos homes han estat identificats com el germà del pintor, tocat amb un barret habitual en l'ambient dels artistes, i Ferdinand Leenhoff, escultor i futur cunyat del pintor.

Cal destacar també el referent de Ticià i el seu quadre Concert campestre, on també surt una dona nua amb dos homes vestits asseguts a la gespa en un paisatge.

El nu femení era un tema ben assimilat. El que va molestar va ser el context que en el quadre envolta la dona nua. Està acompanyada de dos homes completament vestits i caracteritzats de forma contemporània. No hi ha cap excusa al·legòrica, literària o mitològica que justifiqui el tema. Per tant, la situació representada s’ha de prendre com a real. No està representada idealitzadament. Gira el cap i mira sense cap pudor directament l’espectador, convertit en voyeur. Per a molts espectadors el tema era vulgar i d’una immoralitat aclaparadora. La dona nua, però, pot interpretar-se com una model que està descansant a punt de tornar-se a vestir. També pot ser entès com una crítica a la hipocresia social de l’època.

Destinatari i Funció

La intenció era obtenir el màxim reconeixement artístic oficial i exposar-lo al Saló del 1863, que era la millor manera d’atraure els possibles clients. Com que aquell mateix any hi havia milers d’obres en la mateixa situació, l’emperador Napoleó III optà, amb bona vista política, per celebrar una contraexposició amb les obres rebutjades, que per tal motiu s’anomenà el "Saló dels Rebutjats", on es va poder apreciar aquesta tela i algunes altres del pintor. Més enllà de tot això, ha quedat com una manifestació oberta de llibertat creadora.

Models i influències

Manet mostra, sobretot a la seva primera època, la influència dels espanyols:

• Goya
• Murillo
• Sobretot Velázquez

També admirava els venecians Ticià i Giorgione. Era molt respectuós amb la gran tradició.

Va ser considerat precursor i inspirador dels impressionistes.