Anàlisi Literària de J.V. Foix: Poemes Clau i Recursos Estilístics

Josep Vicenç Foix (J.V. Foix): Vida i Obra

Josep Vicenç Foix Mas (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987) és una figura cabdal de la poesia catalana, difícil de classificar. Se l'ha etiquetat com a avantguardista, noucentista i postsimbolista.

Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, escrivint en una gran diversitat de formes i estils. Va barrejar tècniques d’avantguarda amb la tradició literària clàssica. Va col·laborar amb la publicació La Revista, de la qual en fou redactor. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Anàlisi del Poema «Sol, i de dol» (1947)

Context i Obra

El poema «Sol, i de dol» forma part de l’obra homònima publicada el 1947.

Tema Principal

El tema central és la desorientació del protagonista en la natura, que inicialment li sembla estranya, però que de seguida reconeix com una terra innata i ancestral. L’autor se sent perdut i sol, però retroba el paisatge on passejava fa mil anys, i ja res li sembla estrany. L’espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari, on se sent perdut pels elements de la natura.

Estructura i Forma

• Estructura Mètrica

  Es tracta d'un sonet, format per dues estrofes de quatre versos (quartets) i dues estrofes de tres versos (tercets).

  Mètrica: ABAB, ABAB, CDD, CDD.

• Forma Poètica

  Versos: Endecasíl·labs (d’art major).

  Rima: Consonant.

Recursos Literaris Destacats

• Hipèrbaton: Al vers 2 («Em veig sovint per fosques solituds»).
• Anàfora: Als versos 4 i 5 («I gorgs...», «I dic...»).
• Interrogació Retòrica: Als versos 5, 6 i 7 («I dic: On só? Per quina terra vella, / Per quin cel mort, o pasturatges muts, / Deleges foll?»).
• Metàfora: Al vers 6 («Per quin cel mort, o pasturatges muts»).
• Contradicció: Al vers 10 («L’estrany no m’és estrany»).
• Encavallament: Als versos 7, 8, 9, 10, 12 i 13.
• Anàfora: Al vers 10 («De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany»).
• Antítesi: Als versos 13 i 14 («Déu i diable»).

Anàlisi del Poema «És quan dormo que hi veig clar» (1953)

Context i Obra

El poema «És quan dormo que hi veig clar» es troba dins l’obra On he deixat les claus... (1953).

Tema Principal

El tema aborda la recerca de la veritat. Per saber la veritat de les coses tan sols t’has de basar en argumentacions l

Estructura i Forma

• Estructura Mètrica

  Es presenta com una cançó tradicional amb una tornada que repeteix els dos versos inicials de l’estrofa. Està format per tres estrofes de deu versos.

• Forma Poètica

  Versos: Heptasíl·labs (d’art menor).

  Rima: Consonant.

  Mètrica: abc, bcb, baab.

Recursos Literaris i Estilístics

• Anàfora: Als versos 1 i 9 («És quan plou que ballo sol»).
• Anàfora: Als versos 2 i 10 («Vestit d’algues, or i escata»).
• Metàfora: En els versos 7 i 8 (el casalot de pirata és un ample gira-sol).
• Anàfora i Al·literació: Als versos 11 i 19 («És quan ric que em veig gepic»).
• Anàfora: Als versos 12 i 20 («Al bassal de sota l’era»).
• Polisíndeton: Als versos 14 i 15 («i empaito la masovera, i entre pineda i garric»).
• Anàfora: Als versos 21 i 29 («És quan dormo que hi veig clar»).
• Metàfora: Al vers 24 («visc al cor d’una petxina»).