Mètrica i figures retòriques del poema L'Elionor de Miquel Martí i Pol

''L'Elionor''-Miquel Martí i Pol

Aquest poema es situa en el s.XX, en el moviment literari del Realisme històric. La seva forma d’expressió és el d’una poesia. No té estrofes i no segueix cap tipus de rima, ni consonant ni assonant.Té una constant d'hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual alexandrí i enneasíl·lab. El seu clímax poemàtic es anticlimàtic perquè al títol apareix el tema principal del poema. Segueix un esquema circular, en què els darrers versos són una repetició dels primers. La veu del poeta es de tercera persona on narra la vida de l'Elionor. Utilitza mots, verbs i substantius. L'estructura va dels versos 1-11 on l'Elionor entra a treballar a la fàbrica als catorze anys feliç i ingènia. Dels versos 12-19, canvia l'estat d'ànim de l'Elionor. I per últim dels versos 20-25, la ''saviesa tradicional'' de les dones l'arrossega cap a un tipus de vida sense cap possibilitat d'alliberament; en els últims versos veiem com la història es repeteix, la seva filla entra a la fàbrica a la mateixa edat que ella i amb la mateixa proposta. El poeta utilitza una metonímia com a manera de presentar el poema, ja que parla només de l'Elionor, però en realitat, amb ella, s'està referint a totes les noies i dones obreres de la època. Tenim una metàfora al vers 5 ja que les coses no queden enregistrades a la sang. Les trenes que apareixen al vers 6, són una altra metàfora, ja que amb les trenes ens vol dir que encara era una nena. El feia córrer l'escombra del vers 11, és una personificació, ja que l'escombra no corre. Quan diu que els dies es dilueixen, ens està presentant una altra metàfora, vol dir que els dies passen. Trobem un paral·lelisme entre el principi del poema i el final, ja que en la filla es repeteix la vida de la mare. Amb això ens vol donar a entendre, que la vida de l'Elionor era l'ideal general de les dones de l'època.