Diftongs creixents i decreixents, gèneres literaris i poesia

Llengua i literaturaActualitzat el 7,01 KB

Resum

El document explica els diftongs creixents i decreixents del català, amb les regles d'aparició i exemples de cada cas, i la transcripció d'alguns grafemes. També introdueix els gèneres literaris: la poesia, el vers, la sinalefa, l'elisió, el hiat i les rimes, a més de la narrativa amb la novel·la, el conte, la rondalla i la llegenda.

Punts clau

  • Diftong creixent: semiconsonant (i, u) seguida d'una vocal forta (a, e, o).
  • Diftong decreixent: vocal seguida d'una semivocal (i, u), com a mai, neu o blau.
  • La dièresi només s'escriu en qüe, qüi, güe, güi quan la u es pronuncia.
  • La sinalefa uneix dues vocals contigües de mots diferents quan una és i o u àtona.
  • La rima consonant repeteix tots els sons a partir de la vocal tònica; l'assonant només les vocals.
  • La rondalla és una narració breu, oral i moralitzadora dirigida sobretot a infants; la llegenda reinterpreta un fet històric amb elements meravellosos.

Posa't a prova

Diftongs

diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o.

1.  en els grups qua, qüe, qüi, quo / gúa, güe, güi, guo (observa que la dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)

Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2.  quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues últimes vocals.

Exemples:  cauen, joia, noies, iaió

3.  en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però únicament a principi absolut de paraula.

Exemples: iógurt, ióde, ióga, iarda, iaia, iót, hiat, hieràtic, hiena (com la h no sona és com si no hi fos)

Diftongs decreixents: diftong que comença per una vocal i acaba en una semivocal → a, e, i, o, u + i, u.

Exemples:   mai, remei, novii, noi, cuiner, blau, neu, ciutat, couràs, duus.

Transcripció:

C= S,k

H= [o]

Ll= y

q= k

x=ks,gz 


Generes Literaris

La Poesia: Es l'art d'expressar uns continguts literaris mitjançant paraules disposades segons unaes lleis metriques determinades.

El vers: es una succesio de paraules que ocupen una sola ratlla i son determinades pel nombre de silabes. Sinalefa: Uneix una silaba dues vocals en contacte , pertanyents a mots diferents quan una d'aquestes vocas es una i o una u atones. L'elisió: es la supresssio d'una de les dues vocals en contacte quan totes dues son iguals( llevat que totes dues siguin toniques) o quan una de les dues es la vocal neutra. El hiat consisteix en la pornunciacio en silabes diferent de les dues vocals en contacte. Rima consonant la repetició dels sons es total.Rima assonant si nomes es repeteixen els sons vocalis

La narrativa: es una forma literaria en que l'autor es proposa expressar fets reals imaginaris o fantastics. Estructura no linial( l'acio narrada no es desenvolupa cronologicament.) Estructura oberta (no hi ha desenllaç explicit de la historia i en conseqüència es deixa per la imaginació del lector o lectora la resolució final del conflicte)Novela: Es el subgènere narratiu més complex en el qual es combinen tots els elements formals de la narració. Les noveles es classifiquen segon el tema o el tractament del discurs narratiu.Conte: Es una narració d'extensió més breu que la novela en què poden combinar-se igualment tots els elements del discurs narratiuRondalla:És una narració breu que combina elements reals i fantàstics; és de caràcter eminetment oral i està destinada sobretots als infants.Té una finalitat moralitzadoraLlegenda:Es tracta d'una narracció fantàstica que parteix d'un fet històric el qual és reinterpretat en la imaginació popular amb elements meravellosos.

El teatre:

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quan es forma un diftong creixent?

Quan una semiconsonant (i, u) va seguida d'una vocal forta (a, e, o). Per exemple, en qüestió, quota o llengua.

Què és la sinalefa?

És la unió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte pertanyents a mots diferents, quan una d'elles és una i o u àtones.

Quina diferència hi ha entre rima consonant i assonant?

En la rima consonant es repeteixen tots els sons a partir de la vocal tònica; en l'assonant només es repeteixen els sons vocàlics.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quin dels següents és un diftong creixent?
2. Quin exemple correspon a un diftong decreixent?
3. Quan s'escriu la dièresi en els grups qua, que, qui, quo?
4. Què és la sinalefa?
5. Quina és la finalitat de la rondalla?
6. Quin gènere reinterpreta un fet històric amb elements meravellosos?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.