Anàlisi literària: Quim Monzó i Mercè Rodoreda

Quim Monzó

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1975, guanyant el premi "Prudenci Bertrana" de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Queneau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes i catalanes (Calders).

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica contemporània. Així, ironitza sobre la societat actual amb posicions lúdiques que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Conrea la novel·la (La magnitud de la tragèdia), tot barrejant els tons festius amb angoixes i autoenganys. Sobresurt, però, en els reculls de contes com Uff, va dir o El perquè de tot plegat, on escriu i analitza temes quotidians amb un to irònic, crític i també absurd. Finalment, en la literatura periodística, es decanta per una escriptura ràpida que redueix tota mena de discurs.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: la seua obra ha estat influïda pels esdeveniments vitals i socials que li va tocar viure i la influència de l'avi, que li va ensenyar a estimar la seua llengua (català) i el seu país (Catalunya), el matrimoni amb l'oncle, l'exili a París i Ginebra, i les seues relacions sentimentals.

Conrea poesia, teatre, conte i, especialment, novel·la. Podem dividir la seua obra en tres etapes:

• Aprenentatge: amb novel·les que després rebutja, excepte Aloma (revisada el 1949).
• Maduresa: on intenta aconseguir un estil propi (La plaça del Diamant).
• Vellesa: (Mirall trencat).

El seu estil, que rep influències europees del segle XX (Woolf: la condició femenina en un món d'homes; Proust: el record que actualitza el temps passat; Mann: la universalització descriptiva), es caracteritza pel profund tractament psicològic dels personatges, la incidència en la temàtica femenina i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.

Elements d'anàlisi literària

• Tema i estructura: Plantejament, nus i desenllaç.
• Progressió i resum.
• Tipologia: Literària, narrativa.
• Subjecte: Monòlegs, estil directe i indirecte.
• Narrador: Díctic (present), anafòric, finalitat i funció.
• Grau de formalitat: Oriental, ús de la segona persona i pronoms.
• Recursos estilístics: Anàfora, paral·lelisme, metàfores, personificació, antítesis i hipèrboles.