Anàlisi literària: Verí del teatre i Mecanoscrit del segon origen

Verí del teatre

Gabriel és un actor que visita el marquès perquè li encomani una missió. Després que el marquès jugui amb ell fent-se passar per un criat, comença a plantejar-se aquest argument principal. El marquès demana a l'actor que faci una obra, però no li deixa llegir-la ni una sola vegada, ni li explica com són els personatges ni el context.

Gabriel no entén com espera que la faci en aquestes condicions. El que el marquès vol aconseguir és una obra única; per això, li dona un verí perquè actuï sense fingir, d'una manera natural i espontània. És una experiència que mai més es podrà repetir i, d'aquí, es pot intuir que la vida de l'actor acaba després de la seva representació real. En conclusió, el conflicte real d'aquest text teatral és la forma que el marquès té de jugar amb l'actor i, per tant, amb el lector.

Mecanoscrit del segon origen

La premissa d'aquest gènere és l'atac extraterrestre que sofreix tota la població, arran del qual els protagonistes es queden sols. Mentre l'Alba es tira a l'aigua per salvar en Dídac, ocorreix aquest succés i aconsegueixen sobreviure gràcies a les condicions en què es trobaven.

Al llarg de l'obra trobem elements de ciència-ficció, ja que, segons conten, troben algun extraterrestre. Els protagonistes sobreviuen com poden:

• Busquen menjar i roba en tot arreu.
• S'enfronten a la solitud i la desolació.
• Troben una persona trastornada que va perdre els seus fills.

Al final del llibre, en Dídac i l'Alba aconsegueixen el seu objectiu: continuar la descendència per repoblar el món. El fill es diu Mar, un nom sense sexe establert; finalment, és un xic, tal com desitjava la seva mare.