Anàlisi de la literatura valenciana: Fuster, Estellés i més

Joan Fuster

Joan Fuster, un exemple d'intel·lectual compromès amb la seua terra i amb el seu temps. Les peculiaritats socials, polítiques i culturals dels valencians centren l'interès de bona part de la seua reflexió. Inicialment va escriure poesia (escrit per al silenci). Posteriorment, crítica literària (Antologia de la poesia valenciana). El 1962 publica Nosaltres, els valencians, llibre essencial per a conèixer la història, la cultura i els problemes dels valencians. Altres títols: Diccionari per a ociosos, Combustible per a falles.

El discurs de Fuster es mou entre la teoria, la crítica i la divulgació. El seu mètode consisteix a practicar un escepticisme funcional i pràctic. El seu estil és incisiu, sincer i irònic, amb l'eliminació de la retòrica, l'ús d'adjectivació hàbil, un discurs directe, i metàfores, preguntes retòriques i ironia.

Vicent Andrés Estellés

Principal renovador de la poesia valenciana, va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la nostra llengua. La mort de la seua filla el va dur a escriure La nit (Hotel París i Llibre de meravelles). Els temes són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra, l'amor, l'erotisme i el sexe viscut d'amagat. Després de la mort de Franco va escriure Mural del País Valencià, que consta de 60 llibres.

Els versos d'Estellés són apassionats i rotunds, i incorporen la llengua utilitzada per la gent del carrer. La seua poesia conté recursos clàssics, disciplina mètrica i les referències als nostres autors del segle XV.

Dialecte valencià

El dialecte valencià és parlat en bona part de les comarques valencianes.

Fonètica

• Pronúncia africada de la palatal fricativa.
• Pèrdua de la -d- intervocàlica en les terminacions -ada i -ador.
• Manteniment de la -r final.
• Manteniment dels grups finals: -nt, -ng, -lt.

Morfologia

• Manteniment dels tres graus dels demostratius i dels adverbis locatius.
• Desinència en -e de la primera persona del present d'indicatiu.
• L'imperfet de subjuntiu presenta les terminacions -ara -era -ira.
• Ús freqüent del diminutiu.

Lèxic

• Nombre elevat d'arabismes.
• Lèxic específic.
• Desplaçaments semàntics.

Narrativa actual

La nostra literatura passa per un moment de gran efervescència, presidit per la recerca de la normalització literària.

Factors

• Aparició d'una gran diversitat d'opcions.
• Creació de premis literaris.
• Aprenentatge de la nostra llengua.
• Creació de campanyes d'animació lectora.

Hi conviuen diversos corrents:

realisme, caracteritzat per la tendencia a l’analissidelspersonatges, (Montserrat) la novel·la de genere: es unsdelssimptomes de normalitat de la nostralliteratura, destaquen la novel·la negra , l’erotica, la juvenil, histórica, (joanpla) novel·les en que la temática se centra en la recuperacio de monsmitics.