Anàlisi de 'La llibertat guiant el poble' i 'La família de Carles IV'
La llibertat guiant el poble, Delacroix
Característiques de l'obra
La llibertat guiant el poble és una obra d'Eugène Delacroix, d'estil romàntic i pintada amb la tècnica d'oli sobre tela. Les pinzellades mostren una gran desimboltura i ondulació. El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l'esquerra ressalten per damunt de la predominança de les tonalitats ocres i grises del conjunt. Aquests tres elements creen una línia recta imaginària que forma un eix central.
Els tres elements són prioritzats per la llum irreal del quadre, que il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos del nen del seu costat, el moribund de la jaqueta blava, el mort del marge inferior esquerre i les mans i mitja cara de l'home del barret. El tractament del color i la llum se supedita a un objectiu més important: potenciar el moviment.
Influències i composició
La composició d'aquesta obra remet a la del Rai de la Medusa de Géricault, ja que les figures s'emmarquen dins d'una piràmide ascensional en el vèrtex de la qual se substitueix el drap del nàufrag per l'ensenya francesa, enlairada per la Llibertat. Els dos morts de primer terme també mantenen un paral·lelisme amb els cossos sense vida del primer pla de l'obra de Géricault; també les cames alçades del difunt del marge esquerre semblen inspirar-se en les del finat de la banda oposada del Rai de la Medusa.
A l'obra de Delacroix, l'acció es dirigeix cap a l'observador com si ningú pogués quedar-se indiferent. L'escena, plena de tensió i impetuositat, té lloc als carrers de París; les torres de Nôtre-Dame al fons ho corroboren.
Simbolisme i context
La figura femenina central representa la Llibertat i duu un fusell en una mà i amb l'altra agafa la bandera francesa i guia els combatents. La segueix (esquerra) un representant de la burgesia amb barret de copa i un membre de la menestralia que té un sabre; a la dreta, el representant de la joventut, un timbaler, amb dues pistoles.
Quant a l'estil, Delacroix fou la gran figura del romanticisme pictòric francès. Pel que fa al color, aprecià el tractament que en feren els membres de l'escola veneciana i valorà especialment Rubens per la vitalitat desbordant i la profusió decorativa. Delacroix s'inspirà en El rai de la Medusa a l'hora de fer aquesta pintura.
Llegat i intenció de l'artista
La rellevància de Delacroix en la pintura posterior ha estat molt intensa. Aquesta tela és la primera composició política moderna. Delacroix resumia la seva intenció a l'hora de fer el quadre en una carta al seu germà. La figura femenina que fa onejar la bandera tricolor simbolitza la Llibertat, simbolitza França, i com una deessa guia els ciutadans cap a la victòria i la llibertat. En un primer moment, la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre era propagandística, però amb el temps va anar adquirint un sentit més commemoratiu.
La família de Carles IV, Goya
Característiques de l'obra
La família de Carles IV és una pintura neoclassicista de Goya (tot i que aquest artista és difícilment classificable en un estil, ja que té el seu propi). La tècnica emprada és la talla. La pinzellada de Goya es mostra vigorosa i solta, mentre que el dibuix assoleix molt poca importància. L'aspecte cromàtic dels vestits és molt treballat i es basa en els blancs i els daurats, que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. Destaquen el daurat luxós de la vestimenta de la reina Maria Lluïsa i el roig de la de l'infant Francesc de Paula.
El pintor il·luminà la part dreta del quadre i deixà que l'altra fos envaïda per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a l'observador. Aquest contrast de llum ajuda a accentuar la brillantor de vestits, joies i condecoracions.
Composició i estil
És un retrat col·lectiu que comparteix punts en comú amb el retrat neoclàssic, però no pot ser reduït a aquest estil, ja que renuncia al dibuix acurat i treballa detingudament el color i l'estudi psicològic dels personatges. Està ambientada a l'interior d'algun saló del palau decorat amb dos grans quadres no identificats.
Els personatges reials estan distribuïts en tres grups: en el central apareixen el rei i la seva esposa amb els seus dos fills petits; a l'esquerra, el futur rei Ferran VII acompanyat de la seva muller que, en no saber-se qui seria, amaga el rostre, i darrere seu un germà seu i la germana del rei; a la dreta trobem la presència del germà del rei i de dues filles, el gendre i el nét dels reis. A l'esquerra superior observem el mateix Goya davant del quadre. La poca profunditat de l'escena i la quantitat de personatges que hi apareixen potencien la sensació de manca d'espai.
Context i influències
Quant a l'estil, aquesta pintura de Goya pertany a l'etapa que l'autor era el primer pintor de cambra del monarca. Durant aquests anys desenvolupà una intensa tasca com a retratista de la família reial i altres personatges de la cort. Goya combinà la percepció penetrant sobre els personatges retratats amb una pintura lliure i esquemàtica que confereix a les seves obres una vivacitat lluny del naturalisme tradicional de l'art pictòric espanyol.
Estudià obres de Velázquez i procurà reproduir als seus quadres la llum, l'atmosfera i la forma lliure de pintar d'ell. Goya és considerat l'iniciador de la pintura moderna. Malgrat ser titllat de neoclàssic, la seva pintura fou tan original que és realment inclassificable en un moviment concret. Els impressionistes reconegueren en Goya un precedent dels seus contrastos cromàtics i les seves pinzellades soltes. I amb la deformació de la realitat d'algunes obres, Goya s'avançà als expressionistes.
Encàrrec i detalls finals
Goya realitzà el quadre per encàrrec del mateix rei Carles IV. Per dur-lo a terme va haver de fer esbossos de cadascun dels tretze membres de la família reial per separat. Goya es retrata a si mateix, en un racó de l'escena, a la manera d'un observador independent. En conclusió, val a dir que aquesta tela havia de decorar alguna de les estances del Palau Reial.