Anàlisi de Mapes Històrics: Guerra Civil Espanyola i Migracions Internes
Ens trobem davant d'un mapa que reflecteix les zones controlades abans de l'inici de l'Ebre.
Cal ubicar-lo cronològicament dins el 1936, quan la insurrecció es va convertir en la Guerra Civil.
Al mapa podem observar la situació dels franquistes el 1936, quan l'exèrcit republicà va fer un poderós atac sobre el riu Ebre als insurgents. La Batalla de l'Ebre va ser un dels episodis militars principals de la guerra. Aquesta va començar el 25 de juliol, quan l'exèrcit republicà va atacar i, poc a poc, es van fer ponts a l'interior.
Franco, amb ajudes internacionals d'Alemanya i Itàlia, va aturar l'atac. A continuació, va atacar i, al cap de poc temps, els republicans van haver de replegar-se. El 16 de novembre va finalitzar. Franco va decidir prendre l'ofensiva progressant durant diverses etapes per:
Madrid, ocupació del nord, mediterrani i Catalunya.
Finalment, el 1939, l'únic territori republicà era l'anomenada zona centre. Al cap de poc temps es va produir una insurrecció contra el govern republicà que va finalitzar el 28 de març quan les tropes franquistes es van fer amb la zona central.
L'1 d'abril, Franco donaria la guerra com a finalitzada, assolint les tropes nacionals el poder militar. En conclusió, des del moment en què la insurrecció es va convertir en la Guerra Civil fins a la seva conclusió, 33 mesos, el conflicte va travessar etapes diferents.
Mapa 18
Ens trobem davant d'un mapa que reflecteix els moviments migratoris interiors dels anys 60-70.
Cal ubicar-lo cronològicament dins la dècada dels 60, quan Espanya pateix la major migració durant el creixement demogràfic.
Al mapa podem observar migracions interiors.
En la dècada de 1960, Espanya va experimentar la taxa de creixement social més important de tot el segle. Aquest augment va ser causa d'una millora de la qualitat de vida. Es va produir un augment de l'esperança de vida, que va passar dels 67-70 als 72-76 anys. Per zones, el creixement demogràfic va anar acompanyat de moviments migratoris importants.
La modernització de l'agricultura va deixar sense feina a molts pagesos que van haver d'emigrar cap a altres països a la recerca de feina. Les migracions interiors encara van ser més espectaculars. Aquests moviments de població van generar notables desequilibris demogràfics i econòmics. El barraquisme i la proliferació dels barris mal equipats i amb habitatges precaris van caracteritzar la situació d'aquests.
En conclusió, l'expansió econòmica dels anys 60 va estimular el creixement demogràfic i va desencadenar els moviments migratoris més grans de l'Espanya moderna.
La societat espanyola va modernitzar els seus hàbits socials i culturals i va avançar cap a l'anomenada societat de consum.