Mar i Cel d'Àngel Guimerà: context i anàlisi dels actes

Resum

El text contextualitza la tragèdia Mar i Cel d'Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 1888, i n'analitza els primers actes. Explica la relació entre el Romanticisme, la lectura de Shakespeare i l'empremta del realisme, i recorre l'evolució dels personatges de Saïd i Blanca.

Punts clau

Mar i Cel és una tragèdia històrica d'Àngel Guimerà estrenada al Teatre Romea de Barcelona el febrer de 1888.
Guimerà és considerat un dels màxims exponents de la Renaixença i renovador del teatre català.
La obra s'acosta al gènere tràgic a partir de la lectura que el Romanticisme fa de Shakespeare, i hi apareix l'empremta del realisme.
Al primer acte, Saïd es mostra generós i commogut, però també autoritari i domina una feréstega tristesa.
Al segon acte, Blanca es pregunta per què Saïd la va perdonar i comença a veure'l amb altres ulls, mentre Saïd expressa la seva confusió i un desig físic per ella.
Al final del segon acte, els cristians alliberats per Joanot ataquen Saïd, i Blanca el defensa amenaçant de clavar-se el punyal.

Posa't a prova

Contextualització de "Mar i Cel"

El fragment que em disposo a comentar pertany a Mar i Cel; una de les tragèdies històriques més emblemàtiques d'Àngel Guimerà que va ser estrenada amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el febrer de 1888. Guimerà, considerat un dels màxims exponents de la Renaixença i renovador del teatre català, s'aproxima amb Mar i Cel al gènere tràgic mitjançant la lectura que el Romanticisme farà de Shakespeare. A més a més, també hi trobem l'empremta del realisme en la naturalitat expressiva dels personatges pertanyents al món popular.

Anàlisi per Actes

Primer Acte: Primera Escena

Encaminat a presentar-nos la veritable naturalesa de Saïd i Blanca més enllà de l'opció ideològica i vital que els caracteritza.
Ens introdueix tant el caràcter dels pirates com la figura de Saïd.
Imatge d'un pirata ferotge.
Saïd es mostra commogut i generós amb Osman. S'assabenta de la situació de la jove cristiana i no pot evitar emocionar-se tot recordant la seva mare, que també es deia Blanca.
El pirata domina una «feréstega tristesa», ha de caure «en fonda melancolia».
S'imposa un Saïd autoritari, que deixa ben clar a Malek, el seu segon, qui mana i que les seves ordres s'han de complir.

Primer Acte: Última Escena

Intenció de Blanca de matar Saïd i la reacció desconcertant del pirata.

Segon Acte

Contradiccions de Saïd: «Qui és el meu ésser?».
Podem entreveure com el pirata i la cristiana intenten entendre la situació que han viscut. I d'aquesta voluntat de comprendre neix una visió nova de l'altre.
Blanca es pregunta per què Saïd va perdonar-la quan intentava matar-lo. I tot seguit, comença a veure'l amb altres ulls.
Blanca se sent avergonyida i es creu temptada pel diable. A partir d'ara, intentarà fugir de la presència de Saïd. Davant d'aquesta actitud, Saïd, colèric, es pregunta: «Sóc una fera, jo?».
Aviat entén el trasbals de la dona. És conscient que ell mateix se sent alterat quan hi pensa o recorda la fi del primer acte.
Necessita Saïd expressar les seves emocions i aclarir la confusió del seu pensament: «Què passa en el meu ésser?». Se sent encisat per Blanca per un desig que és clarament físic.

Segon Acte: Primera Escena

Planteja la proximitat que el renegat Joanot sent pels cristians i la seva voluntat d'ajudar-los a redimir-se.

Segon Acte: Última Escena

Els cristians, alliberats per Joanot, es llancen sobre Saïd. Blanca el defensa amb l'amenaça de clavar-se el punyal.

Preguntes freqüents

Quan es va estrenar Mar i Cel?

Es va estrenar amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el febrer de 1888.

Quin moviment literari influeix en Mar i Cel?

El Romanticisme, a través de la lectura que fa de Shakespeare, influeix en l'aproximació de Guimerà al gènere tràgic. També s'hi troba l'empremta del realisme en la naturalitat dels personatges populars.

Qui és Joanot en el segon acte?

És un renegat que sent proximitat pels cristians i vol ajudar-los a redimir-se. Allibera els cristians que acaben atacant Saïd.