Anàlisi de La Mare de Déu de les Roques i El Rapte de les Sabines
La Mare de Déu de les Roques (Leonardo da Vinci)
Anàlisi compositiva i tècnica
Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l’objectiu d’aconseguir una major profunditat en l’escena. En primer pla situa la Mare de Déu, el nen Jesús, Sant Joan infant i l'arcàngel Uriel, que es troben dins d'una cova. Entre els forats d’aquestes roques, Leonardo hi representa un fons paisatgístic.
Composició unitària
El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. Cal destacar el joc de relacions entre les mans i les mirades dels personatges, fet que permet parlar de composició unitària, en la qual tots els personatges es troben interrelacionats.
La perspectiva en tres parts
La perspectiva consta de tres elements:
- La disminució de la grandària dels objectes a diverses distàncies (perspectiva lineal).
- La degradació dels colors.
- La indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de diverses distàncies (perspectiva aèria).
Tema i significat
El tema de la identitat dels infants
A primera vista sembla que el nen protegit per la Verge és Jesús i el que està a prop de l’arcàngel, Joan. En la versió londinenca, el nen de l’esquerra porta una creu de canyes, símbol de Joan, i el nen Jesús, beneint, s’assimila a Jesús. L’àngel fa un gest amb la mà.
Significat de l'obra
El significat de l'obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i Passió, en el qual Sant Joan té un paper important com a precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l'arribada del Messies.
Característiques del Renaixement
Aquesta obra reflecteix diversos trets del període:
- Influència de l'Humanisme.
- Aplicació de la perspectiva artificial.
- Aparició de la concepció de l'antropocentrisme.
- Sorgiment de la figura del mecenes.
- Ruptura amb els cànons establerts per a expressar-se: El Manierisme.
El Rapte de les Sabines: Episodi Mitològic
Context històric i fundació de Roma
El Rapte de les Sabines és un episodi mitològic de la història de Roma. Segons la llegenda, als primers temps del Regne de Roma, la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns.
El rapte i la reacció dels sabins
Hi van acudir diversos pobles, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van assistir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l'espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal, cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves esposes, i que haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli.
La intervenció de les dones i la reconciliació
Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se. Van raonar que, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.