Anàlisi Mètrica i Contextual del Poema "L'estimada de Don Jaume" de Maragall

L’estimada de Don Jaume

Mètrica i Figures Retòriques

Anàlisi Mètrica (Set-sil·labes i Octosíl·labes amb sinalefes):

• Don/Jau|me/té‿u/na‿es/ti/ma/da 7(-1)
• que/ben/jo|ve/l /va‿em|pren|dar 8
• L’es|ti|ma|da/de/Don/Jau|me 7(-1)
• u/na/ter|ra/so|bre/l/mar 8
• No/més/de/sen|tir/par/lar/-ne 7(-1)
• ja/n/va/que/dâ-en|a|mo|rat 8
• Diu/als/ba/rons/que/l’a/ju/din 7(-1)
• que/la/vol/a/na/a/cer|car 8
• Men/tre-ls/ba/rons/tre/uen/comp/tes 7(-1)
• Don/Jau/me/va‿a /mi/râ/al/mar 8
• De/tant/mi|rar/-hi‿i /mi|rar/-hi 7(-1)
• en/surt/un/es/tol/de/naus 7
• en/surt/un/es/tol/de/ve/les 7(-1)
• que/tot/el/mar/n’e/ra/blanc 7
• Don/Jau/me/som/riu/i/hi/en/tra 8(-1)
• l’es/tol/mar/en/dins/sen/va 7
• A/l’ho/ra/que/l/sol/va‿a/pon|dre-s 8(-1)
• Ma/llor/ca/veu/l’ai/ma/dor 7
• que/ve/dret/da/munt/la/bar/ca 7(-1)
• els/ulls/en/ce/sos/d’a/mor 7
• L’i/lla/s/tor/na/to/ta/ro/ja 8(-1)
• i‿el/cap/del/rei/nim|bat/d’or 7
• Ell/quan/po/sa/l/peu/en/ter|ra 8(-1)
• ja/sen/sent/con|quis|ta|dor 7
• En/ter/ra/po/sa/la/plan/ta 7(-1)
• i‿en/el/cel/l’es/guart/pi/a/dós 8
• La/ter/ra/la/vol/pel/cel 7
• el/rei/Jau/me/d’A/ra/gó 7
• Per/xò‿és/alt/de/més/al/ça/da 7(-1)
• que/no/tots/els/seus/ba/rons 7
• i/per/xò/ls/ulls/li/bla/ve/gen 8(-1)
• i/per/xò/té/l/cap/tant/ros 8
• To/ta/la/nit/ha/vet/llat 7
• i/quan/veu/l’al/ba‿es/cla/ri/da 7(-1)
• al/ça/l’es/pa/sa/re/al 7
• boi/cri/dant/San/ta/Ma/ri/a 7(-1)
• Tots/els/ca/va/llers/s’ai/xe/quen 7(-1)
• més/els/ra/ca/l’em/bes/ti/da 7(-1)
• Ver/go/nya/ba/rons/ver/go/nya 7(-1)
• cla/ma/l/rei/en/san/ta‿i/ra 7(-1)
• i/com/fe/ra/ce/les/ti/al 8
• en/tra‿al/com/bat/i‿els/hi‿a/ti/a 8
• Fou/lla/vors/que/ls/sar/rains 7
• amb/u/lla/da‿es/te/mor/di/da 7(-1)
• van/veu/re‿a/l’host/ca/ta/la/na 7(-1)
• com/mai/nin/|gú/més/l’ha/vis/ta 7(-1)
• i‿al/blanc/ca/va/ller/Sant/Jor|di 7(-1)
• lui/tâ/en/nos/tra/com/pa/nyi/a 8(-1)
• Ma/llor/ca/dó-m/men/jâ/i/beu/re 8(-1)
• que/m/se/ran/dol/ços/tos/fruits 8
• A/ra/que/t’he/fet/ben/me/va 8
• bé/puc/gau/dir/-me/de/tu 7
• Que/n’és/de/bo/na/la/ter/ra 7(-1)
• Com/li‿es/cau/el/cel/da/munt 7
• Com/més/ter/ra/més/cel/so/bre 7(-1)
• com/més/cel/més/qu/ï/e/tut 8
• Ai/xí‿a/so/les/se/par/la/va 7(-1)
• a/quell/ves/pre/l/rei/au/gust 8
• i‿en/tre/ls/morts/de/la/ba/ta/lla 8(-1)
• s’a/dor/mi/a‿am/sòn/se/gur 7
• Sem/pre/més/hi/ha/pen/sat 7
• en/Ma/llor/ca/cris/ti/a/na 7(-1)
• ni/ls/grans/a/mors/de/Va/len/ci/a 7(-2)
• ni-ls/de/Mur/ci/a/ni/cap/al/tre  8(-1)
• li‿han/fet/per/dre/la/me/mo/ri/a 7(-2)
• de/la/dol/ça‿i/lla/dau/ra/da 7(-1)
• Tinc/un/reg/ne/so/bre/l/mar 8
• com/no/l/té/cap/rei/d’Es/pa/nya 8(-1)
• mur/mu/ra/so/vint/el/rei 7
• mig-/ri/ent/i/ple/d’u/fa/na 7(-1)
• I/quan/han/pas/sat/molts/anys 7
• i‿és/un/vell/de/bar/ba/blan/ca 7(-1)
• en/ca/ra/li/riu/als/ulls 7
• la/con/ques/ta/jo/ven/ça/na 7(-1)
• i/quan/ca/mí/de/Po/blet 7
• dins/de/Va/len/ci/a  fi/na/va 8(-1)
• va/gi/râ-s/de/ca/ra‿al/mar 7
• cer/cant/l’a/mo/ro/sa/plat/ja 7(-1)
• i/va/mo/rir/mig/ri/ent 7
• pen/sant/que/se/n’hi/a/na/va 7(-1)

Identificació de Figures Retòriques:

• Mentre ls barons treuen comptes $\rightarrow$ Al·literació
• Don Jaume va a mirâ al mar $\rightarrow$ Paral·lelisme
• en surt un estol de naus $\rightarrow$ Paral·lelisme
• en surt un estol de veles $\rightarrow$ Paral·lelisme
• La terra la vol pel cel $\rightarrow$ Al·literació
• i per xò ls ulls li blavegen $\rightarrow$ Paral·lelisme
• i per xò té l cap tant ros $\rightarrow$ Paral·lelisme
• «Vergonya, barons, vergonya!» $\rightarrow$ Paral·lelisme
• ni ls grans amors de Valencia $\rightarrow$ Paral·lelisme
• ni ls de Murcia, ni cap altre $\rightarrow$ Paral·lelisme
• en surt un estol de veles; que tot el mar n'era blanc $\rightarrow$ Hipèrbole
• i el cap del rei nimbat d'or $\rightarrow$ Metàfora
• Per xò és alt de més alçada $\rightarrow$ Hipèrbaton
• i per xò ls ulls li blavegen $\rightarrow$ Hipèrbaton
• i per xò té l cap tant ros $\rightarrow$ Hipèrbaton
• clama l rei en santa ira; i com fera celestial $\rightarrow$ Metàfora
• com mai ningú més l'ha vista $\rightarrow$ Hipèrbole
• de la dolça illa daurada $\rightarrow$ Metàfora
• cercant l'amorosa platja $\rightarrow$ Personificació

Situació en el Llibre i Context

Contextualització del Poema

El poema pertany al llibre Visions i Cants (1900) del poeta Joan Maragall. És un poema narratiu, un romanç, basat en un dels episodis més celebrats pel nacionalisme romàntic català: la conquesta de Mallorca (setembre - desembre de 1229) de la mà de Jaume I el Conqueridor (1208 - 1276).

El segle XIII veu com Jaume I, després de la derrota del seu pare a la batalla de Muret, decideix renunciar a l'expansió catalana cap al Nord per centrar-se en el Sud i la Mediterrània. Conquerix Mallorca (1229), València (1238) i Múrcia (1265), renunciant a aquests últims en favor del seu gendre.

Maragall tracta l'illa de Mallorca com si fos una dama a qui el rei Jaume I està profundament enamorat, i l'expedició del territori esdevé una conquesta amorosa. Al llarg del poema, Maragall ens fa entendre que per a Jaume I cap conquesta ha superat l'illa de Mallorca, inclús ens diu textualment que "camí del Poblet, va girà's de cara al mar cercant l'amorosa platja". Podríem dir que per a Jaume I Mallorca fou aquell primer amor que mai s'oblida.

Idees de Nietzsche presents al Poema

La Fera i el Sobrenom

Fra Garí segueix sent una fera (que per Nietzsche seria l'home nihilista) durant molts anys. Finalment, en la secció IV, "una veu d'innocència" (vers 32) (segons diu la llegenda, un nen de tres anys), que és una representació del sobrehome, ja que un nen sempre viu el present sense preocupar-se del futur, allibera a J. Garí de ser una fera i aquest es perdonat i passa a ser també un sobrenom.

Importància del Paisatge i Elements Naturals

Simbologia del Paisatge

Maragall situa la història en un nou paisatge sagrat i simbòlic: Montserrat. Reprenem la idea d'altitud de l'espai amb la divinitat. Ara l'àmbit terrenal és simbolitzat per la figura de Fra Garí, que és, ja d'entrada, un penitent, un representant de la divinitat. L'individu aïllat per causa dels seus pecats no pot resistir-se als encants corporals de la bella Riquilda, filla de Jofre el Pilós.

Observem que la noia és presa per les forces demoníaques i que fa la mateixa funció que la llebre en el poema del "mal caçador". Riquilda és la temptació de Garí. Manifesta la sensualitat terrenal i lasciva, i per això és descrita com un "raig de sol". Aquesta dimensió vital i solar és un tret característic de l'essència catalana.