Quina diferència hi ha entre una oració activa i una de passiva?

En l'oració activa el subjecte és l'agent, que fa l'acció. En la passiva el subjecte és el pacient, que rep l'acció, i l'agent apareix precedit de la preposició per.

Quina diferència hi ha entre una pregunta directa i una d'indirecta?

La pregunta directa és tota l'oració i porta signe d'interrogació. La indirecta només té una part interrogativa i no porta signe d'interrogació.

Classificació de les oracions: personals, atributives, simples i compostes

Resum

El text classifica les oracions segons diversos criteris: personals i impersonals (segons si tenen subjecte), atributives i predicatives, simples i compostes, i enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives i desideratives. També introdueix la derivació i les grafies o/u en posició àtona. Explica els tipus de subjecte (agent i pacient) i els de pregunta (directes, indirectes, totals i parcials).

Punts clau

Les oracions personals tenen subjecte explícit o el·líptic; les impersonals no en tenen.
El subjecte pot ser agent (oracions actives) o pacient (oracions passives).
Les oracions atributives tenen verb copulatiu i atribueixen una qualitat al subjecte; les predicatives tenen verb predicatiu.
Les oracions simples tenen un sol verb; les compostes en tenen més d'un.
Les interrogatives poden ser directes o indirectes, i totals (sí/no) o parcials.
La derivació forma nous mots amb afixos (prefixos, sufixos i infixos) a partir d'una arrel.

Posa't a prova

Oracions personals i impersonals

Les oracions personals són les que tenen un subjecte. El subjecte d'aquestes oracions pot ser explícit o el·líptic:

Explícit, quan s'expressa clarament a l'oració: Els botiguers guarneixen els aparadors.
El·líptic, quan no s'expressa perquè se sobreentén: Ø Guarneixen els aparadors.

I pel que fa al paper que hi desenvolupa, el subjecte pot ser agent o pacient, segons si l'oració personal és activa o passiva:

Agent, quan fa l'acció. És el subjecte de les oracions actives: Els botiguers guarniran aviat els aparadors.
Pacient, quan rep l'acció. És el subjecte de les oracions passives, que concorda amb el verb, però no fa cap acció: Els aparadors seran guarnits aviat pels botiguers.

Les oracions impersonals són les que no tenen subjecte: Hi havia molta gent a l'estadi.

Oracions atributives i predicatives

Les oracions atributives tenen un verb copulatiu i atribueixen una qualitat al subjecte: Aquest pastís és deliciós.

Les oracions predicatives tenen un verb predicatiu i presenten l'acció que fa el subjecte: L'Eloi ha perdut el mòbil.

Oracions simples i compostes

Les oracions simples tenen un sol verb (que pot ser simple, un temps compost o una forma perifràstica): L'escriptor signarà exemplars de la seva novel·la.

Les oracions compostes tenen més d'un verb: L'escriptor que ha guanyat el premi signarà exemplars de la seva novel·la.

Oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives i desideratives

Oracions enunciatives

Les oracions enunciatives informen objectivament d'un fet i tenen el verb sempre conjugat en mode indicatiu: Dilluns comencem les vacances.

Oracions interrogatives

Les oracions interrogatives demanen informació sobre un fet i poden ser:

Directes quan tota l'oració és una pregunta i porta un signe d'interrogació: Qui ve a sopar?
Indirectes quan només una part és una pregunta i no porta signe d'interrogació: Voldria saber qui vindrà a sopar aquest vespre.
Totals si la resposta és sí o no: Vols venir a sopar?
Parcials si la resposta és més extensa: Quan serà la propera festa?

Oracions exclamatives

Les oracions exclamatives expressen emocions sobre un fet, sorpresa o alegria: Oh... meravellós!

Oracions imperatives

Les oracions imperatives expressen una ordre, una recomanació o una sol·licitud d'ajuda: Corre!

Oracions desideratives

Les oracions desideratives expressen desig i el verb en subjuntiu: Voldria que et llegissis el seu article.

La derivació

La derivació és un procés que permet formar nous mots mitjançant l'adjunció d'un afix a una arrel (que també s'anomena radical o lexema). El conjunt de tots els mots formats per derivació d'una arrel comuna rep el nom de família de mots.

Segons la posició que ocupen els afixos respecte de l'arrel, es classifiquen en:

Prefixos, quan van davant de l'arrel: des-ferr-ar
Sufixos, quan van al darrere: ferr-er
Infixos, quan van entre l'arrel i el sufix: ferr-et-er

Les grafies o/u en posició àtona

ATENCIÓ! Si et cal, consulta el diccionari.

En el català oriental la o i la u en posició àtona sonen igual, com una u. És per això que en aquesta posició es pot dubtar a l'hora d'escriure-les. Per saber quina vocal hem d'escriure poden ser útils les normes següents: