Oracions compostes, semàntica i textos jurídics: guia completa

Resum

Aquest document explica els tres tipus d'oració composta (per juxtaposició, per coordinació i per subordinació) i classifica les subordinades. També introdueix la semàntica, amb els tipus de significat i les relacions semàntiques entre paraules, i descriu les característiques i tipus dels textos jurídics.

Punts clau

Una oració composta té dos o més verbs en forma personal i pot ser per juxtaposició, per coordinació o per subordinació.
En la juxtaposició les oracions es couplen només per entonació i puntuació, sense cap conjunció.
En la coordinació hi ha conjunció i cada oració podria funcionar independentment; les conjuncions poden ser copulatives, distributives, disjuntives, adversatives, il·latives, continuatives o causals.
Les subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials segons la funció que fan dins de l'oració principal.
La semàntica estudia el significat dels mots, les oracions i els textos, i parteix de la noció de signe lingüístic de Saussure.
Les relacions semàntiques principals són la sinonímia, l'antonímia, la hiponímia, la hiperonímia, la cohiponímia, la polisèmia i l'homonímia.
Els textos jurídics tenen un nivell de formalitat elevat i un llenguatge precís i tècnic; inclouen textos normatius, sentències i documents del tràmit judicial.

Posa't a prova

Oració composta

Quan un període o clàusula conté dos o més verbs en forma personal, ja no parlem d'oració simple, sinó d'oració composta. Les oracions o proposicions compostes poden ser-ho per juxtaposició, per coordinació i per subordinació.

1. Per juxtaposició

Són com dues (o més) oracions simples, però enllaçades per l'entonació i per la intenció. Es pronuncien l'una a continuació de l'altra sense cap lligam gramatical que les uneixi. En l'escriptura formen part d'un mateix període o clàusula i van separades per un signe de puntuació.

Exemples:

Jo corria; ell saltava.
No et preocupis: jo t'ajudaré. Ens en sortirem d’aquesta!

2. Per coordinació

Són també com dues (o més) oracions simples, però unides per elements gramaticals d'enllaç (conjuncions). Tanmateix, cada una podria funcionar independentment de l'altra. Segons la mena de conjunció que les relaciona, es divideixen en:

Copulatives: Jo corria i ell saltava.
Distributives: Ni fa ni deixa fer.
Disjuntives: Ho vols o no ho vols?
Adversatives: Mira-ho, però no ho toquis.
Il·latives: Plou?, doncs no ens mourem de casa.
Continuatives: Li han dit que no i encara insisteix.
Causals (causa lògica): No et preocupis, que (o perquè, car) jo t'ajudaré.

3. Per subordinació

Construeixen una oració que té algun dels seus elements sintàctics (subjecte, complements, etc.) format per un grup de mots entre els quals figura un verb en forma personal. Aquest sintagma secundari s'anomena oració subordinada (o inserida) i l'altre, oració principal.

Classificació de les subordinades

Substantives (sintagma nominal): Subjecte, predicat nominal, complement directe, indirecte, preposicional, del nom o agent.
Adjectives (complement del nom): Especificatives i explicatives.
Adverbials (complement circumstancial): De lloc, temporals, modals, comparatives, consecutives, condicionals, concessives, causals (causa real) i finals.

Subordinades d'infinitiu, gerundi i participi

Són oracions subordinades implícites que poden ser reduïbles a una forma verbal personal. L'infinitiu pot exercir totes les funcions d'un sintagma nominal, mentre que el gerundi i el participi solen equivaler a oracions temporals, causals o condicionals.

La semàntica

La semàntica és la disciplina lingüística que estudia el significat dels mots, de les oracions i dels textos. Parteix de la noció de signe lingüístic (Saussure), que és l'associació arbitrària entre un significat (concepte) i un significant (forma fonològica).

Tipus de significat

Significat denotatiu: Objectiu i analitzable mitjançant trets semàntics.
Significat connotatiu: Subjectiu, amb valors afegits al significat estricte.

Relacions semàntiques

Sinonímia: Semblança de significats (total o parcial; geogràfica o de registre).
Antonímia: Oposició de significats (complementària, gradual o relacional).
Hiponímia, hiperonímia i cohiponímia: Relacions d'inclusió en un camp lèxic.
Polisèmia: Un signe amb diversos significats relacionats.
Homonímia: Coincidència formal (fonètica o gràfica) de paraules amb significats diferents (homografia i homofonia).

Els textos jurídics

Són textos propis de l'administració de justícia. Es caracteritzen per un nivell de formalitat elevat, una intenció instructiva o argumentativa i un llenguatge precís i tècnic.

Tipus de textos jurídics

Textos normatius: Lleis, decrets i reglaments que regulen la vida social.
Sentències judicials: Textos que resolen conflictes i creen jurisprudència.
Documents del tràmit judicial: Declaracions, argumentacions de les parts i escrits processals.

Preguntes freqüents

Què és una oració composta?

És un període o clàusula que conté dos o més verbs en forma personal. Pot ser per juxtaposició, per coordinació o per subordinació.

Quina diferència hi ha entre coordinació i subordinació?

En la coordinació les oracions estan unides per conjuncions i cadascuna podria funcionar independentment. En la subordinació una oracio subordinada forma part d'un element sintàctic de l'oració principal.

Quina diferència hi ha entre significat denotatiu i connotatiu?

El significat denotatiu és objectiu i analitzable mitjançant trets semàntics. El connotatiu és subjectiu i afegeix valors al significat estricte.