Anàlisi de La plaça del Diamant i Aigües encantades

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Resum dels capítols principals

• Capítol 1: La Natàlia, després de treballar a la pastisseria, va amb la Julieta a la plaça del Diamant, on coneix un home anomenat Quimet que li diu que, en un any, tots dos estaran casats.
• Capítol 2: La Natàlia i en Quimet queden al parc Güell, on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la mà. Poc després es besen i cadascú marxa sense dir-se res.
• Capítol 3: Pel carrer, la Natàlia es topa amb en Quimet, el qual li prohibeix que treballi a la pastisseria perquè diu que l'amo és un pervertit; també li diu que no vol veure-la amb en Pere. Això va fer que la Natàlia s'enrabiés i se n'anés. Tres setmanes després, en Quimet demana a la Natàlia que es disculpi per haver passejat amb en Pere (fet que és fals) i li presenta la seva mare.
• Capítol 4: La senyora Enriqueta s'alegra molt del casament entre la Natàlia i en Quimet. La Natàlia i els altres comencen a reparar el pis, que es troba en males condicions.
• Capítol 5: La Natàlia i en Quimet mengen a casa de la sogra el dia de Rams. Van empaperar el pis d'una manera més barata gràcies al Cintet, que coneixia un home, però tot just haver-ho acabat, va sortir una taca a la paret.
• Capítol 6: Va arribar el dia del casament, on el mossèn Joan els va fer un sermó masclista. Després de la cerimònia, varen anar a dinar al Monumental, on van fer festa tot el dia.
• Capítol 7: La Natàlia va voler posar-se un vestit per sorprendre en Quimet, però aquest, en un dels seus atacs masclistes, la va castigar. En Quimet va poder comprar-se una moto gràcies al Cintet, que li va donar una feina amb uns senyors que el van pagar molt bé.
• Capítol 8: En Quimet va acabar una cadira que havia fet i que, segons ell, era només per a homes; així, la Natàlia no s'hi va poder asseure. Mentrestant, l'Enriqueta tenia angoixa per saber com va anar la nit de nuvis.
• Capítol 9: Una nit, després d'haver sopat al Monumental, en Quimet, la Natàlia i el Cintet varen anar a casa, però varen perdre les claus i van haver de fer un forat per entrar; la clau era a dins del pis. En Quimet, durant aquell hivern, va començar a tenir un fort mal de cama, que podria ser mentida.
• Capítol 10: Durant l’embaràs, el metge va recomanar a la Natàlia anar a la platja; així que varen agafar la moto i hi varen anar.
• Capítol 11: Va néixer el nen, que es va anomenar Antoni. Va néixer molt gran, però no podia menjar i sempre estava nerviós; fins i tot van pensar que es moriria. Però tot es va solucionar quan a la Natàlia se li va obrir el pit i l'Antoni va poder començar a mamar.
• Capítol 12: Un dia, en Quimet es va trobar un colom ferit i el va cuidar fins que es va posar bé. En Quimet va pensar que la venda de coloms seria un bon negoci, així que va decidir fer un colomar al terrat del pis. El dia abans de portar el colom, va portar un embut que va guardar al moble.

El narrador i el punt de vista

El narrador de la novel·la és la Colometa (representant Mercè Rodoreda), que descriu la seva vida des d'un punt de vista subjectiu i en primera persona. Durant l'obra, la Colometa sol recordar algunes imatges del passat, com quan en Quimet anava amb moto, i comenta aquestes imatges com si el passat fos un món idíl·lic.

Simbologia a l'obra

• Embut: Representa la mort i el mitjà per morir. En el món de la psicologia, l'embut, per la seva forma, representa un estat de depressió, com un lloc sense sortida.
• Coloms: Són, tal com diu en Quimet, el cor de la casa, però amb ells comencen les desgràcies i, finalment, en morir en Quimet, l'últim colom també mor.
• Balances: Simbolitzen la justícia i l'equilibri de la vida que la Natàlia mai va tenir i que buscarà durant tota l'obra.
• Flors: Aquesta obsessió per les flors prové de l'autora, la qual tenia un gran jardí de petita; sempre són objecte de les seves obres. Cal destacar la flor de l’embaràs de la Natàlia que, en posar-se bé el nen, es va obrir.
• Quadre de les llagostes: Representa la inestabilitat sexual.
• Ganivet: Element amb connotació sexual.

Conclusió i context històric

A l'obra es troben molts elements de la vida real i fets tràgics d'alguns familiars de l'autora i de la seva pròpia vida. És una guerra on no només els més pobres pateixen; és el cas de la família on la Colometa treballava.

Espai i Temps

Espai: La novel·la està ambientada a Barcelona, però també hi trobem altres espais com la platja, la colònia i el front de batalla. Sobretot, apareixen molts espais interiors (les diferents cases, el Monumental...) i alguns espais exteriors (la plaça del Diamant, el parc Güell...). L’autora realitza descripcions molt realistes de tot allò que la vista de la Natàlia pot captar.

Temps: La novel·la transcorre des de 1928 fins a 1950, des del casament de la Natàlia fins al casament de la Rita. Sovint ens adonem que apareixen certs fets de la història d'Espanya, com ara la Segona República. A gairebé tota l'obra trobem una estructura lineal, però durant el temps de guerra i postguerra apareixen molts flashbacks, utilitzats perquè la Natàlia pensi en temps anteriors, com quan estava amb en Quimet abans que la guerra esguerrés la seva vida. El temps entre capítol i capítol comença sent molt reduït i va augmentant amb el pas de l’obra.

Personatges principals

• Natàlia: És el personatge principal. A mesura que l'obra avança, canvia d'actitud, sobretot en casar-se amb en Quimet, el qual li canvia el nom per Colometa, fent-li perdre la identitat. És un personatge innocent, ple de bondat i intel·ligència, però en casar-se passa de ser la jove lliure que sortia a ballar a ser l'esclava d'en Quimet, acabant cremada, vella i insegura.
• Quimet: És l'espòs de la Natàlia. És un home possessiu, molt masclista i que només pensa en ell mateix. Sembla no tenir sentiments: no estima la seva mare ni es veu cap acció que confirmi que estimava els seus fills o la seva dona. Li agradava treballar, menjar, queixar-se i, sobretot, ser el centre d'atenció. Utilitza el nom d'una dona, Maria, per fer que la Colometa es posi gelosa i s'aferri més a ell.

Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter

Resum de l'Acte Primer

L'acció se situa a casa de Pere Amat i la seva esposa Juliana. El tema principal és la seva filla, la Cecília, una noia jove amb esperit lluitador i ganes de viure. No és religiosa, fet que desagrada als seus pares. L'acte es desenvolupa mitjançant les discussions entre la Cecília i els seus pares sobre la religió. El mestre del poble, el senyor Vergés, dona suport a les idees de la Cecília.

Enmig d'una discussió, apareix el senyor Joan anunciant l'arribada d'un foraster que porta esperances per solucionar la sequera. Tots decideixen anar a buscar el rector, mossèn Gregori. La Cecília, en saber que el foraster és un gran amic seu, el va a buscar, cosa que provoca xafarderies al poble i indignació als seus pares. Finalment, el rector decideix convocar el foraster per parlar pacíficament.

Resum de l'Acte Segon

L'acció es trasllada a casa d'en Romanill, un pastor d'ovelles, on s'espera el foraster. Hi ha presents en Bartomeu (jornaler republicà), en Manso (carlí però en contra de l'església) i en Vicenç (veterinari republicà). En Joan i l'Amat intenten amenaçar en Romanill perquè no aculli el foraster, però ell es nega.

Quan arriba el foraster, el mestre Vergés intenta mantenir la calma. Quan en Joan i l'Amat veuen que el poble s'esvera, busquen mossèn Gregori. Mentre discuteixen, comença a ploure, fet que provoca l'eufòria del poble i el rebuig cap al foraster, que és escridassat. La Cecília apareix plena de sang i marxa a buscar el foraster.

Resum de l'Acte Tercer

L'acció torna a casa de l'Amat. La Cecília ha fugit saltant per la finestra després que el seu pare la tanqués. En Joan arriba canviat d'actitud i decideix anar a l'hostal a ajudar el foraster malferit. La Cecília torna per acomiadar-se; té clar que vol marxar de casa. Tot i que en Vergés li demana que es quedi per canviar el poble junts, ella decideix marxar amb el foraster per buscar la llibertat.

Anàlisi dels personatges d'Aigües encantades

• Pere Amat: Espòs de la Juliana i pare de la Cecília. Propietari rural autoritari, orgullós i catòlic radical.
• Juliana: Esposa de l'Amat. Tot i ser creient, intenta ser neutral en els conflictes entre el seu marit i la seva filla.
• Cecília: Protagonista rebel amb idees clares. Està totalment en contra de la tradició religiosa i acaba marxant amb el foraster.
• Vergés: El mestre. És un personatge neutral que s'estima la Cecília, però no té el seu coratge per marxar.
• Mossèn Gregori: El rector que ho justifica tot a través de la fe i la religió.
• Foraster: Enginyer amb una visió cientificista i realista. Representa el progrés enfront del fanatisme.
• Joan Gatell: El batlle. Inicialment religiós, acaba obrint els ulls i decantant-se pel bàndol del foraster.
• Trinitat: Esposa d'en Joan, molt religiosa i d'acord amb el rector.
• Romanill: Pastor republicà i partidari del foraster.
• Bràulia: Esposa d'en Romanill, amb un paper secundari.
• Senyor Vicenç: Veterinari republicà.
• Bartomeu i Manso: Representants de diferents ideologies del poble que donen suport al foraster.