Anàlisi mètrica i temàtica de poemes de Salvat-Papasseit, Carner i Foix

Resum

El document analitza tres poemes catalans: "El poema de la rosa als llavis" de Salvat-Papasseit, "Poema Bèlgica" de Josep Carner i un poema de J.V. Foix. Es repassen els temes amorosos, la mètrica dels versos, les figures retòriques i l'estructura per estrofes de cada obra.

Punts clau

"La rosa als llavis" de Salvat-Papasseit és una història amorosa de visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal, amb termes botànics al servei de l'anatomia femenina.
El poema de Carner és format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos, amb versos dodecasíl·labs i alexandrins (6+6) i decasíl·labs.
El tema de "Poema Bèlgica" és el desig de Carner que Catalunya fos com Bèlgica, i és també una oda a Bèlgica.
Les figures retòriques destacades de Carner són el polisíndeton (i) i l'anàfora (m'agrada fer-me vell, amb, on).
El poema de J.V. Foix té tres estrofes de deu versos heptasíl·labs cadascuna, amb rima a masculina i rima b femenina.

Posa't a prova

“El poema de la rosa als llavis” (Salvat-Papasseit)

El poema és la història amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor. És un amor simple, que esdevé líric en la seva senzillesa i la llibertat amb què és expressat. En conjunt, el poema de La rosa als llavis és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat.

Confegit a partir de materials literaris diversos, de la més variada procedència, el llibre ofereix, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.

Elements temàtics i estilístics

Hi ha una abundància de termes botànics (*rosa*, *lilàs*, *brot*, *menta*...) posats al servei de l'anatomia femenina (*pits*, *trena*, *cabell*, *braç*...), en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista.
La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en el ritual de l'amor.
En el vessant religiós, s'observa un aiguabarreig de cristianisme (*Jaculatòria*), mitologia clàssica (*Cupidell*) i d'islamisme (*Mohammed*).

Poema Bèlgica (Josep Carner)

Mètrica

El poema està format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Utilitza tirades de versos anisosil·làbics, compostes principalment per:

Versos dodecasíl·labs i alexandrins (6+6), que afavoreixen una recitació solemne i pausada.
També abunden versos decasíl·labs i alguns octosíl·labs (art menor).

Parafraseig i tema

El tema principal del poema és el desig de Carner que Catalunya fos com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica. D'altra banda, és una oda a Bèlgica.

Figures retòriques destacades

Polisíndeton (*i*)
Anàfora (*m'agrada fer-me vell*, *amb*, *on*)

J.V. Foix: Anàlisi d'un Poema

Poema format per tres estrofes de 10 versos heptasíl·labs cadascuna. La rima 'a' són versos masculins, en canvi la rima 'b' són rimes femenines.

Estructura i contingut per estrofes

Primera estrofa: Descriu el paisatge on es troba.
Segona estrofa: Fa una caricatura d'ell mateix, té relacions sexuals amb la masovera i al·ludeix a la victòria del feixisme després de la Guerra Civil.
Tercera estrofa: Dominen imatges relacionades amb el sexe femení mitjançant objectes que es troben a la natura.

Preguntes freqüents

Quina mètrica té el Poema Bèlgica de Josep Carner?

El poema té quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos, amb tirades de versos anisosil·làbics. Predominen els dodecasíl·labs i alexandrins (6+6), que afavoreixen una recitació solemne i pausada, i també abunden els decasíl·labs i alguns octosíl·labs.

Quin és el tema principal del Poema Bèlgica?

El tema principal és el desig de Carner que Catalunya fos com Bèlgica i pogués viure-hi tot el que passa a Bèlgica. A més, el poema és una oda a Bèlgica.

Com es caracteritza la relació amorosa a "El poema de la rosa als llavis"?

És una relació on la veu masculina del poeta és la protagonista activa, mentre que la veu femenina és lliurada i immolada en el ritual de l'amor. L'amor és simple i esdevé líric per la seva senzillesa i llibertat d'expressió.