Quina diferència hi ha entre art menor i art major?

L'art menor agrupa els versos de fins a 8 síl·labes, mentre que l'art major inclou els versos de més de 8 síl·labes. L'alexandrí, de 12 síl·labes, sovint es divideix en dos hemistiquis de 6.

Quina és la diferència entre rima assonant i consonant?

A la rima assonant només coincideixen les vocals a partir de l'última vocal tònica. A la rima consonant coincideixen també les consonants, com en "sang" i "fang".

Figures retòriques, mètrica i rima en català: guia de revisió

Resum

Aquest document recull les principals figures retòriques i semàntiques, les figures morfosintàctiques i els fenòmens de contacte vocàlic. També explica la rima, el còmput sil·làbic dels versos i els tipus d'estrofes més habituals en la poesia catalana. És una guia pràctica per repassar conceptes bàsics d'anàlisi de textos poètics.

Punts clau

Les figures retòriques semàntiques inclouen epítet, metàfora, comparació, personificació, hipèrbole, oxímoron i sinestèsia, entre d'altres.
Les figures morfosintàctiques com l'anàfora, l'asíndeton, el polisíndeton, el paral·lelisme i l'hipèrbaton alteren la repetició o l'ordre de les paraules.
Els fenòmens de contacte vocàlic són l'elisió, la sinalefa i l'hiat, que afecten el còmput mètric dels versos.
La rima pot ser assonant o consonant, i femenina (paraula final plana) o masculina (paraula final aguda).
En art menor s'inclouen versos de 4 a 8 síl·labes, i en art major, de 9 a 12 síl·labes (alexandrí).
Per comptar les síl·labes d'un vers, cal comptar fins a l'última síl·laba tònica.

Posa't a prova

Figures Retòriques i Semàntiques

Epítet: Adjectiu que acompanya un nom per realçar una qualitat inherent. Ex: "blanca neu".
Eufemisme: Substitució d'una paraula o expressió considerada ofensiva o desagradable per una de més suau o acceptable. Ex: "camp de concentració" per "poble estratègic".
Encavalcament: Fragmentació d'un sintagma o frase entre dos versos consecutius.
Enumeració: Llistat successiu d'elements.
Hipèrbole: Exageració d'una qualitat o acció.
Oxímoron: Unió de dues paraules o expressions de significat contradictori. Ex: "el silenci parla".
Sinestèsia: Associació de sensacions de diferents sentits. Ex: "olorar la por".
Paradoxa: Unió de dues idees aparentment contradictòries o il·lògiques que, en realitat, revelen una veritat profunda.
Metonímia: Substitució d'un terme per un altre amb el qual manté una relació de contigüitat o causalitat. Ex: "menjar-se un plat" (en lloc de "menjar-se la sopa del plat").
Comparació: Relació de semblança entre dos elements, utilitzant nexes comparatius (com, semblant a, etc.).
Personificació: Atribució de qualitats o accions humanes a éssers inanimats, animals o conceptes abstractes.
Antítesi: Oposició de dues idees o expressions contràries. Ex: "goig amarg".
Interrogació Retòrica: Pregunta que no espera resposta, amb la finalitat d'afirmar o emfatitzar una idea.
Metàfora: Identificació o substitució d'un terme real per un d'imaginari amb el qual manté una relació de semblança.

Figures Morfosintàctiques

Anàfora: Repetició d'una paraula o sintagma al principi de versos o frases successives.
Asíndeton: Eliminació intencionada de conjuncions o nexes entre elements d'una enumeració o sèrie.
Polisíndeton: Repetició excessiva de conjuncions o nexes, amb finalitat expressiva.
Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica en versos o frases diferents.
Hipèrbaton: Alteració de l'ordre sintàctic habitual de les paraules en una oració, amb finalitat expressiva o èmfasi.

Fenòmens de Contacte Vocàlic

Elisió: Fusió de dues vocals de paraules diferents en una sola síl·laba, especialment quan una d'elles és neutra.
Sinalefa: Unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula i la vocal inicial de la següent, si poden formar diftong.
Hiat: Pronunciació en síl·labes separades de dues vocals consecutives que pertanyen a paraules diferents o a la mateixa paraula i que no formen diftong.

La Rima

Rima Assonant: Coincidència només de les vocals a partir de l'última vocal tònica.
Rima Consonant: Coincidència de vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica. Ex: "sang" i "fang".
Rima Femenina: Quan l'última paraula del vers és plana (accent a la penúltima síl·laba).
Rima Masculina: Quan l'última paraula del vers és aguda (accent a l'última síl·laba).

Mètrica i Còmput Sil·làbic

Art Menor (fins a 8 síl·labes)

Tetrasíl·labs (4 síl·labes)
Pentasil·labs (5 síl·labes)
Hexasíl·labs (6 síl·labes)
Heptasíl·labs (7 síl·labes)
Octosíl·labs (8 síl·labes)

Art Major (més de 8 síl·labes)

Enneasil·labs (9 síl·labes)
Decasíl·labs (10 síl·labes)
Hendecasíl·labs (11 síl·labes)
Alexandrí (12 síl·labes, sovint 6+6)

Còmput Sil·làbic

Per comptar les síl·labes d'un vers, s'ha de comptar fins a l'última síl·laba tònica.

Tipus d'Estrofes

Aparellat (rodolí)
Tercet
Quartet (o quarteta, si l'estrofa és d'art menor)
Quintet / Quinteta
Sextet / Sexteta
Estrofa de set versos
Octava
Estrofa de nou versos
Dècima

Estrofa Lliure

Estrofa sense rima i amb un nombre variable de versos.