Anàlisi de la Narrativa, Romanticisme i Realisme Literari

Narrativa: L'Art d'Explicar Històries

La novel·la és un gènere literari en què un narrador explica, en prosa, uns fets reals o imaginaris que transcorren en un espai concret, durant un temps determinat i que són viscuts per un personatge o per més d'un. Aquests elements són presentats seguint un ordre concret (estructura). Novel·la = literatura = ficció (diverses tipologies):

• Basada en fets reals, personals, històrics (el Llibre dels Feyts, cròniques...).
• Fets ficticis realistes “creïbles” (La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda) i també en un marc històric real.
• Fets absolutament ficticis i no realistes (Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda).

Estructura de la Novel·la

Clàssica, casual, cronològica, alternança o paral·lelisme estructural (no té per què ser el final).

Alteració de l'Ordre de la Història

• El·lipsi: avança en el temps.
• Flashback: retrocedeix en el temps.
• Anticipació: el narrador fa que vagin d’una manera determinada.

Focalització

• Interna: fets en l'interior del personatge (1a persona verbal), pensaments... hi ha monòlegs interiors (veu alta).
• Externa: des de l'exterior del personatge (limita la informació, gestos però els pensaments no es coneixen). Impressió d'objectivitat i imparcialitat.
• Zero: el narrador ho sap tot (omniscient), 3a persona verbal, mateix moment llocs dif. Explica la història, màxima informació i estil indirecte lliure (demostra conèixer massa bé el personatge).

Personatges

Sempre de ficció en novel·les.

• Caracterització directa: ens descriu el personatge a través d'un altre personatge.
• Caracterització indirecta: no es descriu el personatge, sinó que deixa que el lector el vagi coneixent a mesura que va llegint la història.

Espais Concrets

L'espai és necessari perquè la història sigui viscuda. Espai limitat (barri, carrer, pis) com a Mirall Trencat de Mercè Rodoreda (casa familiar a Sant Gervasi) o espai il·limitat: volten pel món (Tirant lo Blanc). Els espais i l'ambientació tenen un pes simbòlic important perquè afecten l'estat d'ànim dels personatges, ex: el mar a El rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra.

Romanticisme: Passió i Revolta

El romanticisme és un moviment estètic del segle XVIII, una nova manera de veure el món, amb preferència per la passió abans que la raó. Actitud de revolta.

Característiques del Romanticisme

• Revolta. Hi ha defensors del classicisme i de la llibertat creadora. Enfrontament.
• Estat d'ànim: la insatisfacció (dues actituds): entusiasme i decepció (melancolia).
• Programa literari: llenguatge exaltat, apassionat, voluntat comuna, emoció, porta a innovacions. No hi ha límits ni en la inspiració ni en l'expressió.

Temes del Romanticisme

• Mal del segle: melancolia, tristesa del poeta, se sent exclòs de la societat i desitja la mort.
• Nostàlgia del passat: exaltació de la pàtria, reivindicació de la llengua catalana i la cultura.
• El jo: més important. Món interior, primera inspiració.
• Natura: refugi per a ànimes sensibles, actua com a defensora de la crueltat de la societat, mirall de l'ànima.
• Sofriment del poble: injusta i vergonyosa la misèria de sectors de la societat.
• Desvetllament de la identitat nacional: esperit romàntic a pensar en la consciència nacional.

El Romanticisme a Catalunya: La Renaixença

Moviment global de recuperació de la cultura i personalitat catalana al segle XIX en el procés de dignificació de la llengua i la literatura. Bonaventura Carles Aribau (Oda a la Pàtria).

Jacint Verdaguer: Poesia i Tragèdia

Totes les obres en català. Neix a Folgueroles (prop de Vic), forts mals de cap i li diuen que canviï d’aires. Torna amb l'Esquadra de transatlàntics, al tornar li diuen que es quedi a casa com a capellà. Va a Terra Santa amb depressió. El fan fora de Barcelona per deutes, l'exilien a un santuari prop de Vic, s'escapa a Barcelona, li diuen que no pot fer missa, viu com un miserable, té tuberculosi i mor.

Poesia de Verdaguer

• Èpica:
  • L'Atlàntida: 10 cants, introducció i conclusió. Narra com Colom arriba a la costa peninsular després d'un naufragi i un ermità li conta l'esfondrament continental de l'Atlàntida. També apareix el món mediterrani. Protagonista: la natura, molta força descriptiva.
  • Canigó: harmonia d'elements èpics i lírics i ho humanitza, 12 cants i 1 epíleg. Comencen dos campanars. El cos narra la història de Gentil que combat contra els moros. Gentil s'enamora de Flor de Neu. Hi ha baralla entre Guifré i Tallaferro, l'Abat Oliva els fa reconciliar. L'abat mana al compte culpable. Desenllaç cristià.
• Prosa: llibres de viatges, articles periodístics (defensa pròpia), altres.

Jocs Florals

Concurs de poesia en català amb 3 temes principals: amor, pàtria i fe. Va ser certamen literari. Si es guanyava: amor (flor natural), pàtria (englantina), fe (viola d'or).

Àngel Guimerà: Teatre i Poesia

Va ser al camp teatral on es va fer més popular. Va fer poemes de gran qualitat i les seves peces teatrals transpiren poesia. La seva poesia té un to declamatori i efectista. Els seus poemes són treballs preparatoris per a obres de teatre.

Característiques de l'Obra de Guimerà

• Èpic: narració heroica de grans fets històrics.
• Aspecte religiós: exaltació de virtuts cristianes i fe sincera.
• Món rural: descobriment i idealització.

Determinisme i Naturalisme

Determinisme

La teoria determinista postula que l'ésser humà no és lliure, sinó que viu determinat per dues lleis: la llei de l'herència biològica i la llei del medi social i natural.

Naturalisme

Corrent encapçalat per Émile Zola (2a meitat del s.XIX) que pretén dotar la novel·la d'unes característiques gairebé científiques per tal que les obres literàries col·laborin amb la ment humana.

Rerefons Científic del Naturalisme

Al segle XIX els avenços científics (segle important) arriben a sorprendre la societat i divideixen els membres entre apassionats defensors de les noves teories i detractors furibunds dels insòlits espais de coneixement que la ciència anava obrint amb les seves descobertes, a més de la teoria determinista.

Narcís Oller: Realisme i Versemblança

Narcís Oller (Valls, 1846-1930). Es trasllada aviat a Barcelona, on estudia la carrera d'advocat, educat pel seu oncle Josep Moragas i amb una relació estreta amb el cosí Josep Yxart, que el fa interessar per la literatura i sobretot pel naturalisme. Va destacar que el propòsit global del novel·lista era la veritat de l'art (recerca i reproducció de la realitat). Aquesta, amb els principis estètics que seguia, havia de ser la del seu país que li havia tocat viure. Tots ells venen a ser com una crònica general de la transformació de la societat catalana durant la 2a meitat del s.XIX i l'impacte dels canvis que es produïren sobre la vida urbana i rural.

Realisme i Costumisme

Realisme

Lligat estretament amb el concepte de versemblança literària.

Novel·la Realista

És aquella que, sense ser veritat, pot semblar-ho (fets passats a la vida real). Narració escrita de fets que podrien haver passat però no han passat.

Entre Costumisme i Realisme

Hi ha molts punts de contacte, no tan sols perquè durant el s.XIX van coexistir en el panorama literari català, sinó perquè els límits entre l'un i l'altre són molt incerts i algunes obres són difícils de classificar dins l'un o l'altre. De fet, la nova visió del món des d'uns paràmetres realistes basats en la raó i lluny dels valors que havia lloat el Romanticisme, a Catalunya només la van adoptar (literàriament) el grup format per Yxart, Sardà i N. Oller partint de l'única tradició vàlida que tenien: el costumisme.