Anàlisi de la veu narrativa i els símbols a La plaça del Diamant

Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant

En l'obra, la veu narrativa és interna, narra en primera persona i seguint un ordre cronològic. Es tracta, per tant, d'un monòleg autobiogràfic. Les característiques en són que no hi ha referències al temps ni espai de l'enunciació, els records s'expressen en passat, amb referències puntuals al present de l'enunciació. La narració segueix un ordre cronològic, però sense referències puntuals precises. La focalització de la veu narrativa interna fixa limita la visió del món, està filtrada per la visió de qui narra, la Colometa. Podem trobar un efecte retòric de la veu narrativa (exclamacions, interrogacions, lèxic valoratiu i expressiu, figures retòriques, etc.).

Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant

Els coloms:

• Representació de la protagonista: Colometa, la noia dels coloms, la senyora dels coloms.
• Alteritat, relació de la protagonista amb el món:
  • Els coloms li resten espai, en una gradació progressiva.
  • Li provoquen angoixa i esgotament.
  • Reacció defensiva.
  • La guerra liquida els coloms.

Les balances: la necessitat d'equilibri.

• Farta dels coloms.
• Quimet se'n torna a la guerra i ella no troba menjar.
• L'adroguer li dona treball i menjar.

L'embut: vinculat als coloms, a les dificultats de la vida de Colometa i a la mort.

• Quan pensa matar els fills té un somni.