Anàlisi de Natàlia (la Colometa) a 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda

L'actitud de Natàlia/Colometa davant la vida

La Colometa és una noia ingènua, soferta, tímida, fràgil i bona persona que viu la vida amb optimisme i confiança. Té una visió del món una mica senzilla i infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bo, per això, es desviu per tothom que l'envolta. Es creu tot el que se li diu perquè, d'alguna manera, ha estat educada així, en una època on la dona quedava sotmesa a les ordres de l'home, primer del pare i més tard a la figura del marit. Les noies eren educades de manera que mai es poguessin rebel·lar contra els homes i on el seu paper consistia tan sols a ocupar-se dels fills i de la casa. Una dona que, a més, va estar molt afectada per la mort de la seva mare, fet que va fer que la Colometa se sentís constantment perduda al món.

El canvi que experimenta Natàlia al final del llibre

D'alguna manera, a l'últim fragment del llibre, la Colometa té la sensació d'encarar-se amb la mort directament, i la por que sent quan creu que està perdent l'Antoni fa que, des d'aquell moment, valori molt més la vida. Crec que en aquest punt la Colometa sent que, qualsevol dia, a qualsevol hora, el seu petit món es pot acabar. I això li fa veure, inevitablement, la vida d'un altre color i d'una manera més vital. Crec que, curiosament, la Colometa torna als seus inicis, al temps en què no es parava a pensar què feia i per què ho feia, tan sols ho feia perquè li venia de gust. I en això crec que rau la millor manera d'aprofitar la vida: fer el que et vingui de gust sense preocupar-te pel demà, perquè potser el "demà" no existeixi.

Evolució: Natàlia, Colometa i la senyora Natàlia

La protagonista d'aquesta novel·la segueix una evolució i uns canvis durant el llibre. Primer de tot, se'ns presenta com a Natàlia, fins que coneix en Quimet, qui li canvia el nom, i passa a ser Colometa. Quan en Quimet mor, la Colometa coneix l'Antoni, un adroguer, que li demana per casar-se i ella accepta. L'Antoni és un home sensat que deixa fer el que vulgui a la Natàlia. Aquí, la protagonista, podríem dir que "torna a ser" la senyora Natàlia, és a dir, recupera la seva identitat.

El personatge de Quimet

En Quimet és el marit de la protagonista. Es coneixen a la plaça del Diamant, en un envelat de Gràcia, on es coneixen i ballen un vals. A partir d'aquí, continuen la seva amistat, d'on neix el seu niu d'amor, es casen i tenen dos fills. En Quimet, l'únic que fa és embogir la Natàlia amb la seva personalitat. És un home egoista, fred i gelós, que indirectament no deixa que la seva dona se senti lliure amb ella mateixa, fins que aquesta embogeix gradualment.