Qui va escriure la malcasada de Cerverí de Girona?

El poema és de Cerverí de Girona, un trobador català del segle XIII que pertanyia a la noblesa. Es tracta d'una viadera amb paral·lelisme estrofí.

Quina és la intenció del poema a la Mare de Déu de Ramon Llull?

Llull exalta la bellesa i les qualitats de la Mare de Déu i demana que molts infidels vagin a Síria i es converteixin al cristianisme. Té, doncs, un fi religiós i evangelitzador.

Anàlisi de poemes medievals: Cerverí de Girona i Ramon Llull

Resum

El document analitza dos poemes medievals catalans: la viadera «la malcasada» de Cerverí de Girona, amb el seu paral·lelisme estrofí i la rima lit, i un poema a la Mare de Déu de Ramon Llull, inclòs en el Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna. Presenta el tema, l'estructura mètrica i la intencionalitat de cada autor, i acaba amb una comparació entre tots dos.

Punts clau

Cerverí de Girona, trobador del segle XIII, escriu «la malcasada» en forma de viadera amb paral·lelisme estrofí, d'origen popular.
Cerverí fa servir la rima lit i presenta un esquema de rima aab/ccb/aab/ccb/aab/ccb amb versos de 7/7/4 síl·labes.
El poema de Cerverí aconsella a una dama que no es casi i que se'n vagi amb el seu amant.
El poema de Ramon Llull està inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna.
Llull aplica les tècniques de l'amor cortès a una cançó d'amor religiós dedicada a la Mare de Déu, amb un afany evangelitzador.
El poema de Llull consta de tres cobles, les dues primeres de vuit versos i l'última de quatre, amb rima consonant.

Posa't a prova

Anàlisi: Cerverí de Girona — la malcasada

El poema que tot seguit vaig a comentar és del poeta català del segle XIII. Cerverí de Girona era un trobador que pertanyia a la noblesa.

En aquest poema tracta de la malcasada, en forma de viadera, un gènere líric construit amb paral·lelisme estrofí (paral·lelisme estrofí) d'origen popular i s'assembla a l'estil de les cantigas d'amigo. Cerverí és autor d'una obra dilatada i diversa i en molts casos introdueix innovació.

Fa servir la rima lit en lloc de la forma occitana lech, que hauria estat per timent, per aconseguir l'assonança amb mic. Els versos tenen una distribució sil·làbica de 7/7/4 amb l'esquema de rima aab/ccb/aab/ccb/aab/ccb.

Perquè el títol no pertany al poema: el van afegir després del poema. El tema del poema és que l'autor aconsella a una dama perquè no es casi. L'argument és que l'autor li diu que no es casi i que se'n vagi amb el seu amant.

El poema té tres parts: la primera estrofa (versos 1 i 2) diu que no s'enamori del senyor. Segona part (versos 3–14): li dóna consells perquè no es casi. En la tercera part (versos 15–20) diu que es casi amb ell. Era una cançó de camí i té una tornada jana abrinada. Són atacs al marit.

Tot el poema té una estructura de paral·lelisme, com he dit al principi. És un poema senzill perquè la gent que cantava les cançons no sabia llegir ni escriure.

Ramon Llull — poema a la Mare de Déu

El poema que tot seguit vaig a comentar és del poeta mallorquí Ramon Llull. Aquest poema, escrit durant l'Edat Mitjana, està inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III, anomenat «de prelació», del Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna. És un poema dedicat a la Mare de Déu.

Ramon Llull aplica les tècniques formals i temàtiques de l'amor cortès per fer una cançó d'amor religiós. En el poema s'exalta la bellesa i les qualitats de la Mare de Déu, per acabar demanant que molts infidels vagin a Súria (Síria), a l'Orient Mitjà, i que es converteixin a la fe cristiana.

Morfologia i mètrica

El poema consta de tres cobles; les dues primeres de vuit versos i l'última de només quatre.

Primera estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C
Segona estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
Tercera estrofa: 8a/8a/10B/10B

La rima és consonant.

Tema i intencionalitat

El títol té referència amb el poema, ja que parla de la Verge, Santa Maria. En conclusió, d'aquest poema de Llull podem observar el seu afany evangelitzador: intenta promoure la pietat cristiana, la devoció per Déu i per la Mare de Déu.

Observacions finals

Comparació breu: mentre Cerverí treballa temes populars amb paral·lelismes i formes pròpies de la lírica trobadoresca (viadera, malcasada, cantigas d'amigo), Llull reutilitza els recursos de l'amor cortès per a un fi religiós i evangelitzador. Tots dos textos són testimonis rellevants de la diversitat formal i temàtica de la poesia catalana medieval.