Anàlisi de l'Obra de Mercè Rodoreda: Simbolisme i Psicologia
Tema 3: Mercè Rodoreda
La producció literària de Mercè Rodoreda se centra en la història i anàlisi dels personatges, sobretot femenins, en les primeres etapes de la seva producció. Aquests personatges, lluitant contra els seus enemics (principalment interiors), descobreixen el significat de la vida i la seva identitat. La visió que hi mostra del món és pessimista, trista, influïda per les experiències personals (guerra, exili, penúries econòmiques...) i per la situació de la dona en aquells moments (marginalitat i relacions amoroses frustrants amb els homes). Des d'aquest punt de vista, la seva producció s'insereix en el corrent de narrativa psicològica continuadora dels models de preguerra.
Però, a més, tota la seva producció es pot veure com una reflexió sobre el pas del temps, resumida en les seves tres novel·les principals: Aloma pot ser considerada com la novel·la de la pèrdua de l'adolescència; La plaça del Diamant sobre el pas de la joventut a la maduresa; Mirall trencat sobre la vellesa i la mort. Per això, la narrativa rodorediana és també simbòlica per la presència de molts detalls i objectes quotidians o naturals que hi adquireixen noves significacions que ajuden a perfilar el procés de formació del personatge. Un subjectivisme que deriva en l'última etapa de producció a un to fantàstic o oníric (Quanta, quanta guerra!) i que fa que l'estil de la seva prosa resulti poètic.
Pel que fa a les tècniques narratives usades, al costat de les més tradicionals presents ja en la seva última etapa de producció, destaca l'ús de l'escriptura parlada, tècnica narrativa molt personal que serveix com a vehicle d'aquest subjectivisme narratiu. És la tècnica de La plaça del Diamant, obra mestra de la nostra literatura contemporània, en la qual es produeix la identificació entre la llengua parlada o pensada de la protagonista amb la llengua del text narratiu.
Per tant, podem concloure que, tot i que la producció de Mercè Rodoreda s'inscriu dins de la novel·la d'anàlisi psicològica dels personatges, presenta altres característiques (simbolisme, subjectivisme, poeticitat...) que la doten d'una singularitat especial i d'una alta qualitat literària.