Anàlisi de l'Obra de Quim Monzó i Mercè Rodoreda: Narrativa Breu, Exili i Societat
Quim Monzó: Mestre de la Narrativa Breu i la Ironia
Quim Monzó és, juntament amb Pere Calders, l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu a la nostra literatura. Els seus contes sorprenen i pertorben per la seva originalitat i pel seu sentit de la ironia.
Estil i Prosa
Cada paraula que escriu és insubstituïble. La seva prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament, sinó que cada frase, cada paraula, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint-ne un de nou; les frases fetes deixen de ser tòpiques.
Temes Centrals
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que se centren al voltant de conflictes sentimentals. Aquest autor narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Altres temes recurrents són:
- La vida exasperada d'una gran ciutat.
- La faula moral.
- L'activitat d'escriure i crear, explorant les ambigüitats, els enigmes que acompanyen el fet literari i les paradoxes.
Evolució i Obres Destacades
Els seus contes admeten diverses lectures perquè ha tingut respecte pel lector, traçant múltiples i desconcertants camins.
Algunes de les seves obres són:
- Self service
- L'illa de Maians
- El perquè de tot plegat
- Mil cretins
Des del primer dels seus contes (Uf, va dir ell) fins a Guadalajara (1996), es veu una evolució cap a l'elisió d'elements superflus. Monzó aposta per una concepció rigorosa del conte, on el formalisme que opera per **substracció** no condueix al xoc gratuït, sinó a laberints domèstics sense sortida.
Els Últims Reculls
Destaquem els seus dos últims reculls:
- El perquè de tot plegat: Tracta de manera monogràfica totes les possibilitats combinatòries de les relacions home-dona, i destaca per la duresa de to i un humor pessimista.
- Guadalajara: Ens convida a entrar i quedar-nos per sempre atrapats dins dels seus contes.
Mercè Rodoreda: Biografia, Exili i la Gran Novel·la Catalana
La seva producció està vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i l'exili.
L'Impacte de la Guerra Civil i l'Exili
Les seves novel·les són considerades les grans de la literatura catalana moderna, i tota la seva obra està marcada per la **Guerra Civil** (GC). L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, per a compartir la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres.
L'experiència de la guerra donà un gir a la seva vida. Entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava entrevistes a literats i escrivia novel·les (les seves primeres obres). La guerra representà per a ella l'inici del seu autèntic jo narratiu, especialment a ***Aloma***, una novel·la autobiogràfica.
La Plaça del Diamant i Tècniques Narratives
***La plaça del Diamant*** és la novel·la que li va donar fama. Aquesta obra no té res a veure amb l'exili, ja que la protagonista, **Colometa**, forma part de la gent que no es va exiliar.
La novel·la fou el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals i d'aprenentatge literari, ja que Rodoreda va viure durant molts anys en diversos pobles de França i després a Ginebra.
En els seus contes apareixen molts exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Aquesta autora utilitza molt la **primera persona** i el **monòleg**.
L'Exili com a Motor Creatiu
L'exili travessa tota la seva obra. A Ginebra duia entre mans a la vegada les primeres versions de diverses obres, incloent:
- La plaça del Diamant
- La mort i la primavera
- Jardí vora el mar
- Mirall trencat
Al final, va decidir escriure La plaça del Diamant.
A causa de l'exili, a nivell personal, Rodoreda va utilitzar la llibertat de canviar el concepte de família i maternitat, i en el terreny creatiu es va donar una gran llibertat sense pensar en un èxit futur.