Anàlisi de l'Obra Teatral de Josep Maria Benet i Jornet
L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet: El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa en tècniques d'origen literari. Benet i Jornet tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, i denuncia l’actitud d’aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s’oblidaren de les penúries que havien passat. Entre les seves obres, cal destacar: Berenàveu a les fosques. És conegut per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència. Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d’estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou.
Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster: Joan Fuster és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Va escriure assaigs humanístics, sociopolítics i d’història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials. L’assaig fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster, cal destacar El descrèdit de la realitat, una reflexió sobre la funció de l’art i sobre la capacitat creadora de l’home. Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s’entreveia la fi del règim.
Joan Francesc Mira: Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota o altra de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats en un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear “consciència col·lectiva”, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. La majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen “normals”.