Anàlisi d'Obres Clau del Renaixement i Períodes Posterors
Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Occidental
Arquitectura del Renaixement
Basílica de San Lorenzo - Filippo Brunelleschi (s. XV)
Estil: Renaixement. Tipologia: Església.
- Planta de creu llatina amb tres naus i capelles laterals.
- Presenta una cúpula lleugerament ogival.
- La nau central és el doble d'alta i ampla que les laterals.
- A les naus laterals, les capelles s'obren a través d'arcs de mig punt, sobre els quals hi ha finestres circulars.
- Coberta amb voltes bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats i una cúpula semiesfèrica.
Templet de San Pietro in Montorio - Donato Bramante (s. XVI)
Estil: Renaixement. Tipologia: Església (Martiri).
El temple es divideix en dos pisos:
- El primer pis comença amb unes escales circulars que limiten el peristil de 16 columnes d'ordre toscà, damunt de les quals s'aixeca un entaulament clàssic.
- El pis superior comença amb una balustrada que encercla el tambor, sobre el qual s'aixeca una cúpula de mitja esfera.
- A l'interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur.
El temple commemora el lloc on es va martiritzar Sant Pere.
Vila Capra (La Rotonda) - Andrea Palladio (s. XVI)
Estil: Renaixement / Manierisme. Tipologia: Casa (Vila).
Presenta quatre façanes idèntiques, cadascuna amb escales que condueixen a un pòrtic amb columnes d'ordre jònic, entaulament triangular i una estàtua a cada vèrtex. Al centre s'hi troba una cúpula amb un òcul, decorada amb frescos fets per diversos artistes italians.
Escultura del Renaixement
David - Donatello (s. XV)
Estil: Renaixement. Tipologia: Escultura exempta.
Representació de l'enfrontament entre David i Goliat. David és representat totalment nu, portant un barret toscà amb fulles de llorer i botes altes. A la mà dreta té l'espasa amb què ha degollat Goliat, i trepitja el cap amb el peu esquerre.
L'anatomia de David és la d'un cos desenvolupant-se. Adopta la postura clàssica del contrapposto, recolzant el pes del cos sobre la cama dreta, amb el meluc sobresortint, recreant la curva praxiteliana.
Pintura del Renaixement
El Naixement de Venus - Sandro Botticelli (s. XV)
Tècnica: Tempera.
Al centre de la pintura hi ha Venus sobre una petxina. Hi ha un alt grau d'idealització: el coll és massa llarg i les espatlles estretes. També hi trobem la posició de contrapposto.
S'estableix un triangle imaginari format per Venus i els altres personatges situats als extrems. Les accions dels altres personatges donen a Venus una dinamicitat que contrasta amb la seva pròpia serenitat. Botticelli ens presenta els vents Aura i Zèfir, del seu alè brollen flors que impulsen Venus cap a la riba, on l'espera probablement Flora per cobrir-la amb el seu vel. L'obra mostra l'ideal de bellesa de l'època: pell blanca amb tonalitats lleugerament grogues i rosades.
Mare de Déu de les Roques - Leonardo da Vinci (s. XV)
Tècnica: Oli.
- Hi ha una superposició de plans per aconseguir més profunditat.
- Davant de tot hi ha els personatges principals: la Mare de Déu, el Nen Jesús, Sant Joan infant i l'arcàngel Uriel.
- La composició dels personatges crea una piràmide.
- El joc de mirades i mans dona a entendre una relació entre els personatges.
- Da Vinci fa ús de la perspectiva aèria i arriscats escorços (com la mà de la Verge).
- Hi ha dos tipus de llum: natural i irreal.
L'Escola d'Atenes - Rafael (s. XVI)
Tècnica: Fresc.
Situem l'escena dins d'un temple d'inspiració romana. Hi ha grups de personatges situats geomètricament per deixar un espai buit al centre, en el qual hi ha Aristòtil i Plató, que es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal. Aquesta obra destaca pel dinamisme gràcies als gestos, expressions i moviments dels personatges. Destaca la varietat cromàtica i la varietat de personatges.
Art Posterior
Barroc (s. XVII)
- Las Meninas - Velázquez (Oli)
Rococó (s. XVIII)
- El gronxador - Fragonard (Oli)
Neoclassicisme
- El jurament dels Horacis - Jacques L. David (Oli, 1784)
- Eros i Psique - Antonio Canova (Escultura exempta, 1793)
- Església de la Madeleine - Pierre-A. Vignon (Església, 1842)